La fragilitat de les institucions democràtiques torna al primer pla editorial amb la publicació d’Irresponsables, la darrera obra de l’historiador Johann Chapoutot. Editada per Alianza Editorial aquest març de 2026, l’obra analitza com l’ascens d’Adolf Hitler al poder no fou un destí inevitable, sinó la conseqüència de decisions deliberades preses per les elits conservadores, econòmiques i militars de la República de Weimar. Chapoutot reconstrueix la trama d’intrigues i pactes secrets que varen permetre que una democràcia parlamentària es transformàs en un règim totalitari, oferint una lectura que transcendeix l’anàlisi històrica per interpel·lar el context polític actual.
El mite de la domesticació política
L’eix central de la investigació de Chapoutot desmunta la tesi de la fatalitat històrica. L’autor se centra en figures com Franz von Papen, Alfred Hugenberg o els industrials Krupp i Thyssen, qui varen creure que podien utilitzar el nacionalsocialisme com una eina per mantenir els seus privilegis i frenar el canvi social. El text documenta com el sector conservador moderat, debilitat electoralment, va cercar en el partit nazi una “força de xoc” per revitalitzar una dreta moribunda, sota la premissa errònia que podrien “domar” o acorralar Hitler un cop dins del govern.
L’anàlisi detalla la composició del gabinet Hitler-Papen de gener de 1933, on només tres dels dotze ministres eren nazis. Aquesta dada, sovint utilitzada per les elits de l’època per justificar la seva seguretat en el control del país, va resultar ser un error de càlcul fatal. Chapoutot explica com el control del Ministeri de l’Interior per part de Wilhelm Frick va ser suficient per segrestar l’aparell de repressió i educació de l’Estat, mentre els conservadors es confiaven mantenint les carteres d’economia i finances.
L’arquitectura de l’erosió democràtica
A través de deu capítols, el llibre desgrana els mecanismes tècnics i polítics que varen precedir el col·lapse definitiu. Des de les polítiques d’austeritat del doctor Brüning fins a la hiperpersonalització del poder en els cercles pròxims a la presidència d’Hindenburg, Chapoutot descriu un escenari de “liberalisme autoritari”. Aquest concepte serveix per explicar com les estructures de l’Estat es varen anar buidant de contingut democràtic abans i tot de l’arribada formal del nazisme al poder.
L’autor dedica una atenció especial al paper d’Alfred Hugenberg, magnat dels mitjans de comunicació, qui va utilitzar el seu imperi editorial per normalitzar els eslògans de l’extrema dreta i imposar marcs de pensament tendenciosos. Aquesta connivència entre el gran capital, els mitjans de comunicació i les velles estructures de l’exèrcit va crear el brou de cultiu necessari per a l’anul·lació dels cordons sanitaris, coneguts a Alemanya com a Brandmauer.
La pervivència del fantasma de Weimar
Més enllà de la crònica dels anys trenta, Irresponsables estableix un paral·lelisme amb els moviments polítics contemporanis. L’obra recorda que els mecanismes d’erosió institucional segueixen vigents i que l’aliança de les dretes amb moviments radicals sol acabar amb la neutralització dels sectors moderats. Chapoutot utilitza fets recents, com les crisis de govern a Turíngia entre 2019 i 2024, per il·lustrar que la temptació de “domesticar” els extrems continua sent un risc actiu per a les democràcies europees.
L’edició d’Alianza Editorial compta amb la traducció d’Elena M. Cano i Íñigo Sánchez-Paños, i s’afegeix a la bibliografia de Chapoutot sobre el nacionalsocialisme, ja reconeguda amb diversos premis internacionals d’ètica i recerca històrica.
