James Blunt és una estrella. I com a tal, va elegir allò que més ens agrada, ho va embolicar amb el paper més elegant que hi ha al mercat i ens va regalar un dels concerts més bonics que he pogut viure a Son Fusteret. Des de la primera nota, el primer acord, la primera entonació i fins al comiat. El protagonista de la vetllada va saber guanyar-se al públic amb carisma i una descàrrega d’energia i amor per la música i una capacitat per transmetre-ho que em deixaren bocabadat. I tot, acompanyat d’una interpretació sublim i d’un magnífic repertori que no va decebre a ningú.
No se’n va deixar ni una, des de Beside you, fins 1973 passant per Goodby my lover, High, Postcards, Same mistake, Stay the night o, òbviament You’re beautiful. Va tenir temps d’explicar anècdotes, de celebrar l’aniversari de la seva dona i dedicar-li una cançó. De parlar de la seva família, dels seus ídols. I cantar-los. De fer-nos sentir partícips de la seva vida. I tot, sense perdre el to i amb un somriure constant a la cara.
Va fer aixecar tot el públic de les cadires que col·locades pel format previst del Palma Concert Series que va voler trencar fins al punt de rompre l’estratificació classista per llençar-se al públic d’entrada general al fons de la pista.
De tant en tant, la música, com a art, assoleix el seu objectiu: transmetre sentiments. I era tal l’energia que es desprenia de l’escenari i la profunditat a la que m’estava arribant que vaig pensar que, per ventura, era una qüestió personal. Potser era cosa meva. El meu moment vital, que havia descansat poc, que no havia volgut crear-me cap expectativa.
Per això, vaig haver de parar. Vaig girar el cap amb la intenció de forçar que els meus ulls deixessin de mirar l’escenari i confirmessin que no era cosa meva. Els va costar, però mentre les oïdes seguien essent la porta d’entrada a la meva ànima, vaig poder veure com les reaccions de qui m’envoltava eren de pura emoció. Ulls brillants, pell de gallina, músculs facials incapaços de desdibuixar el somriure. Tots, gestos que em varen fer sentir, encara més, que estava presenciant quelcom únic.
Un concert sensacional en el més estricte dels sentits. Un obsequi de James Blunt a Mallorca, que va acabar ficant-se el públic a la butxaca per sacsejar-nos per dintre i per fora.
