El pròxim 28 de febrer, la Llotja de Palma tornarà a ser l’escenari de la litúrgia institucional més rellevant de l’any. El Consell de Govern ha fet oficial avui el mapa de reconeixements que defineix, segons el criteri de l’Executiu, l’estat de la qüestió a l’arxipèlag: Jaume Anglada rebrà la Medalla d’Or de les Illes Balears 2026, mentre que quinze noms propis i entitats recolliran els Premis Ramon Llull. Més enllà de l’acte protocol·lari, la llista de guardonats dibuixa un paisatge on la cultura popular, la recerca científica d’alt nivell i el teixit associatiu sostenen la identitat col·lectiva.
La cançó com a eina de cohesió
La tria de Jaume Anglada com a Medalla d’Or no respon únicament a una carrera musical, sinó a la funció social que se n’extreu. El Govern destaca la seva habilitat per “enllaçar arrels musicals amb sensibilitats contemporànies”. Anglada, figura omnipresent en l’imaginari sonor illenc, és reconegut per la projecció de la llengua catalana i un compromís amb la difusió cultural que transcendeix l’escenari. La distinció subratlla el paper de la música no només com a entreteniment, but com a vehicle de continuïtat cultural en un món globalitzat.
Ciència i acadèmia: el rigor com a bandera
En l’apartat dels Premis Ramon Llull, destaca poderosament el pes específic de la comunitat científica i acadèmica. Es reconeix la trajectòria d’Estella Matutes Juan, investigadora eivissenca de referència mundial en hematologia, la tasca de la qual ha impactat directament en el diagnòstic de leucèmies. En la mateixa línia de rigor, s’atorga el premi a títol pòstum a Eugeni Aguiló Pérez (1946–2025). La seva figura és cabdal per entendre l’estructura actual de la UIB i l’anàlisi de l’economia turística; sense la seva feina, el debat públic sobre el model de desenvolupament balear mancaria de moltes de les dades que avui donam per descomptades.
L’art d’estructurar la societat
El teixit social, sovint suplint les mancances de l’administració, rep un reconeixement explícit. Margalida Jordà Munar, al capdavant del Projecte Socioeducatiu Naüm, és premiada per una tasca de transformació real a la barriada de Son Roca, basada en l’empoderament i no en l’assistencialisme. També en l’àmbit de la salut i la cooperació, es distingeix Maria Teresa Llull Martí (Fundació Respiralia) pel suport a la fibrosi quística, i l’entitat Llevant en Marxa, que ha exportat la solidaritat balear a contextos de vulnerabilitat a Amèrica i l’Àfrica amb una gestió marcada per la transparència.
Cultura, patrimoni i identitat
La llista de guardonats evidencia una concepció del patrimoni que va més ala de les pedres. S’inclou la Laura Pons Olives, actriu menorquina que ha enriquit les arts escèniques i la formació de nous talents. En les arts visuals, el galerista Joan Oliver, “Maneu”, és reconegut per haver construït un mercat de l’art propi i haver situat artistes locals en circuits de prestigi.
La preservació de la memòria tècnica i biològica també té espai: l’Associació d’Amics del Ferrocarril (AAFIB), per la custòdia de la història industrial; l’Associació de Criadors des Ca Eivissenc, per mantenir una raça lligada a la cultura pagesa de les Pitiüses; i el capità Juan Bautista Costa Juan, clau en la formació nàutica a Formentera.
Agents econòmics i esportius
Finalment, la radiografia institucional es completa amb el sector empresarial i l’esportiu. Banca March i la Federació de Futbol de les Illes Balears celebren els seus respectius centenaris com a estructures vertebradores de l’economia i l’esport base. Miquel Bordoy, fundador de Trablisa, és distingit pel seu model d’empresa familiar i ocupació estable. En l’esport d’elit, els ciclistes i atletes Albert Torres Barceló i Esperança Cladera Gil són reconeguts per portar el nom de les illes a competicions internacionals, representant valors de disciplina i superació.
