El dramaturg mallorquí Jaume Miró ha estat seleccionat per participar en la Residència d’Escriptura Dramàtica 2025 que organitzen el Teatre del Mar i la Fundació SGAE. El seu projecte, titulat L’invisible, parteix d’un fet real: la troballa fortuïta de diverses maletes abandonades en un edifici en ruïnes del centre de Palma. A dins, s’hi van localitzar materials personals i literaris d’un autor desconegut anomenat Joan Vinyals.

Els documents, trobats a l’antic Hotel Perú, inclouen manuscrits teatrals, poemes, fotografies, cartes i altres rastres d’una vida dedicada a la creació artística. No obstant això, el nom de Joan Vinyals no apareix ni als arxius ni a les hemeroteques. El projecte de Miró té com a objectiu recuperar-ne la memòria i plantejar interrogants sobre com es construeix el cànon cultural i qui en queda exclòs.

Un artista sense rastre als arxius

Segons ha explicat el mateix autor, Vinyals sembla haver desenvolupat una trajectòria artística al marge de les institucions i dels circuits habituals de difusió. La manca d’informació en fonts oficials contrasta amb la quantitat i qualitat del material trobat. La recerca s’ha pogut iniciar gràcies a la col·laboració de la filla de Vinyals, que ha donat suport al projecte.

Aquest contrast entre producció i reconeixement és un dels punts centrals de L’invisible, que vol posar sobre la taula les condicions que determinen la visibilitat o l’oblit d’un creador dins l’àmbit cultural.

Acompanyament i desenvolupament del text

Durant la residència, Jaume Miró comptarà amb l’acompanyament de la dramaturga Queralt Riera, que exercirà com a tutora principal, i de Carme Planells com a assessora. El procés culminarà amb una lectura dramatitzada del text en fase de creació.

La proposta forma part del programa de residències del Teatre del Mar, una línia de suport a l’escriptura escènica contemporània que cada any acull un projecte seleccionat en convocatòria pública.

La memòria com a eix de treball dramatúrgic

Amb L’invisible, Miró continua explorant els límits entre ficció i realitat, una línia que ja ha estat present en altres treballs seus. En aquest cas, el punt de partida és un conjunt de materials trobats per atzar, que obren la porta a una reconstrucció parcial i documentada de la vida d’un creador que no va formar part de cap escena reconeguda.

El projecte vol obrir preguntes sobre què fa que una obra sigui considerada vàlida, sobre com es legitimen els noms en el panorama cultural, i sobre quins mecanismes deixen fora veus que no s’han sabut o pogut integrar.