Conversa amb Jaume Ripoll, cofundador de Filmin i impulsor d’Atlàntida Mallorca Film Fest, sobre els orígens familiars, el paper de les plataformes i la construcció d’un festival amb vocació internacional i arrel local.
Jaume Ripoll Vaquer (Palma, 1977) ha viscut el cinema des de dins abans de fer-ne la seva professió. Fill d’una família on el setè art era part del paisatge quotidià, va créixer entre pel·lícules, converses i referents culturals que el varen marcar de manera profunda. “A ca nostra sempre s’ha respirat cinema”, recorda. De molt jove ja coneixia noms, gèneres i dinàmiques del món audiovisual, no només com a espectador, sinó també com a part d’un entorn vinculat a la distribució i a la indústria.
A finals dels anys noranta va fer les maletes cap a Barcelona per estudiar a l’ESCAC. En aquell moment, a Mallorca no existia cap itinerari formatiu que permetés dedicar-se professionalment al cinema. “Estudiar cinema era gairebé una quimera. Ningú es pensava que es podia viure d’això”, admet. Malgrat tot, no va deixar de creure-hi.
“Hi ha gent que ve al festival per descobrir una pel·lícula, però també per veure una conferència o una actuació musical”
– Jaume Ripoll
De videoclubs a plataforma: el naixement de Filmin
L’origen de Filmin, segons Ripoll, es troba també en l’experiència dels videoclubs. “Veníem del món dels videoclubs, sabíem com funcionaven les decisions de compra i com arribar als públics que no volien veure les pel·lícules que nosaltres distribuíem”, explica. Aquest coneixement de base esdevindria fonamental a l’hora de dissenyar una plataforma que connectàs amb audiències diverses, més enllà del que es considerava cinema de consum massiu.
Avui, Jaume Ripoll és director editorial de Filmin i lidera els departaments d’adquisicions, producció i estratègia. Filmin ha deixat de ser només una plataforma per a convertir-se també en distribuïdora i productora, amb presència a festivals i a sales de cinema.
“El paper de les plataformes dins la indústria ha estat determinant”, afirma. Segons ell, han obert la porta a produccions que d’altra manera no s’haurien fet. “És fals que les plataformes siguin l’enemic del cinema. Gràcies a elles, també s’omplen les sales.”
Una programació amb identitat pròpia
Tot i que Filmin ha estat sovint identificada amb continguts alternatius, Ripoll apunta que l’oferta actual és molt més diversa. “Abans era un catàleg més autoreflexiu, amb menys públic. Ara apostam per continguts com A por todas, que ha fet milions d’espectadors a França, o sèries com Rough Cut, molt vistes al Regne Unit.”
La clau, diu, és combinar qualitat i amplitud: “Hem ampliat el ventall i també el tipus de públic.”
Pel que fa a la seva pròpia trajectòria, Ripoll ha escrit i ha fet producció executiva de pel·lícules, però no s’ha decidit per la direcció. “Ara mateix no tenc el temps ni la qualitat necessaria per enfrontar-me a una direcció. Crec que no fan falta més pel·lícules, sinó més espectadors. I em dedic a cercar-los.”
“Intentam que el relat que s’associa a l’illa durant l’estiu sigui un altre. I crec que, en part, ho estam aconseguint”
– Jaume Ripoll
Atlàntida, quinze anys fent xarxa
Amb aquesta visió, fa quinze anys va impulsar Atlàntida Film Fest, un festival nascut per reivindicar que el cinema digital no equivalia a fracàs, sinó a una nova finestra d’oportunitat. Els primers anys es va fer exclusivament online. “Volíem demostrar que les pel·lícules que no arribaven a les sales també mereixien respecte”, diu Ripoll. Directors com Yorgos Lánthimos o Michel Gondry varen estrenar-hi films abans d’arribar al cinema. “Això va canviar la percepció d’espectadors i crítics.”
L’arribada del festival a Mallorca, en format presencial i amb activitats diverses, va respondre a una voluntat clara: unir el contacte amb el públic i l’exigència creativa. “Una cosa és enviar correus als subscriptors, l’altra és veure’ls a una projecció i escoltar com reaccionen.”
Cultura expandida i escenaris singulars
Ripoll defensa que Atlàntida no és només un festival de cinema: també és un espai per a la música, les lletres, l’arquitectura o el pensament crític. “Hi ha gent que ve al festival per descobrir una pel·lícula, però també per veure una conferència o una actuació musical.”
El cartell del 2025 ho reflecteix. Destaquen pel·lícules com El canto de las manos, o Put Your Soul on Your Hand and Walk, sobre Palestina, i el biopic sobre Enrico Berlinguer, La gran ambición, dirigit per Andrea Segre. “Poder estrenar aquestes obres i comptar amb els seus autors a Mallorca és un privilegi.”
També hi haurà presència nord-americana amb cineastes com Tom Blyth o Philip Spink i espai per a produccions locals. “Creim en fer visibles les creacions d’aquí i en facilitar que arribin enfora”, afirma. Aquesta aposta pel cinema balear és, segons Ripoll, una obligació i una oportunitat a la vegada.
Un projecte singular, reconegut des de fora
Ripoll no amaga que la presència d’algunes figures, com la reina Letícia, ajuda a donar visibilitat al projecte. “Va venir per primera vegada el 2019. Des d’aleshores, ha mostrat interès i suport.” També destaca el reconeixement institucional que han rebut títols com Criatura o Oscuro y Lucientes, produccions amb recorregut internacional.
Per a Ripoll, el vertader valor del festival recau en la capacitat de generar connexions, provocar reflexió i posar Mallorca en el mapa cultural. “Intentam que el relat que s’associa a l’illa durant l’estiu sigui un altre. I crec que, en part, ho estam aconseguint.”
