L’activista cultural Jaume Vich, fundador de Melicotò, presenta El petit mallorquinari, una publicació recent que reuneix les principals festes, costums i rituals de Mallorca al llarg de l’any. El llibre, editat per Melicotò, vol ser una eina pedagògica i accessible per apropar la cultura popular a infants, famílies i persones nouvingudes. Amb UEP! Mallorca, Vich repassa el procés de creació, el context cultural i la voluntat que hi ha darrere d’aquest projecte: fer del calendari tradicional una porta d’entrada al món que ens envolta.
La cultura del calendari
“Ja fa temps que fèiem feina en aquest cicle cultural”, explica Vich. “Sabíem que cada temporalitat tenia unes tradicions, uns menjars, una cultura pròpia. I això a Melicotò ja ho aplicàvem”. El projecte parteix d’una constatació: la cultura popular es viu sovint de manera intuïtiva, però manca un relat estructurat per compartir-la amb les generacions més joves o amb qui desconeix aquest patrimoni. “Vam veure que feia falta un format més accessible, visual i infantil. Que arribés a un públic més ampli”, afirma.
El petit mallorquinari es presenta així com una guia visual i sintètica del cicle anual. “És un llibre infantil, però també es pot fer servir a escoles o per explicar Mallorca a qui la visita o s’hi vol arrelar. No tothom coneix tot allò que passa al llarg de l’any.”
“M’apassiona. Sempre he viatjat molt, i m’encanta observar la cultura popular d’arreu. Però sempre tenia la sensació que aquí no la potenciàvem prou”
– Jaume Vich
Festes, menjars i rituals
La proposta recull celebracions com Sant Antoni, les verges, la Nit de les Ànimes o Sant Sebastià, i les vincula a la gastronomia i als rituals que les acompanyen. “Cada època té un menjar molt concret, que va amb la temporalitat de les fruites i les verdures. El calendari està claríssim”, defensa Vich. A més, apunta, per a un infant aquest esquema visual pot ser una eina d’aprenentatge: “Quan s’acaba Nadal, et demanen què ve ara. I tu ja els pots dir: ve Sant Antoni, ara mos hem de preparar. Ho fem part del seu món.”
Palma i la pèrdua de ritmes
Vich també parla del desequilibri territorial. “A Palma és més complex. Jo soc de Sant Jordi, i no té res a veure amb el centre. En llocs com Sant Ferriol sí que es manté més viva la festa de Sant Antoni, però depèn molt del barri.” La desaparició progressiva de referents festius en alguns entorns urbans contrasta amb el manteniment o la revitalització d’aquestes tradicions en contextos perifèrics o rurals. “Hi ha moltes portes obertes, però també molta feina per fer”, resumeix.
Una passió convertida en activisme
La implicació de Jaume Vich amb la cultura popular no és nova. “M’apassiona. Sempre he viatjat molt, i m’encanta observar la cultura popular d’arreu. Però sempre tenia la sensació que aquí no la potenciàvem prou.” Recorda haver vist una obra de teatre a Tailàndia i preguntar-se com és que aquí no s’aprofitava la riquesa pròpia: “Tenim els recursos, tenim la potencialitat cultural. El que li falta a la nostra cultura és màrqueting.”
Aquest convenciment és el que el va dur a fundar Melicotò: un projecte que combina divulgació, artesania i producció cultural amb una clara voluntat de revaloritzar l’imaginari mallorquí. “Nosaltres fomentam una recuperació cultural venent objectes i conceptes. Fent samarretes, llibres, jocs, ceràmica. Tot això és cultura, també.”
Productes amb identitat
Des de Melicotò, Vich i el seu equip treballen per acostar la cultura popular al públic a través de molts formats. “Començàrem amb la roba, però ara tenim de tot. Artesania local, ceràmica, joguines de ganxet, sabatilles, jocs tradicionals… Ens interessa molt entrar en el món dels infants.” I ho fan també amb un enfocament crític i irònic: “Els eslògans de les nostres samarretes no són només comercials. També tenen un punt picant, d’humor, de crítica mallorquina.”
El catàleg de Melicotò combina referències festives, colors tradicionals, ironia i disseny contemporani. “Ens hem centrat molt a crear una línia editorial pròpia, amb llibres com El petit mallorquinari, però també amb iniciatives com el llibre de Bàrbara Llinás dedicat al món de les neules, que ens interessa molt i està poc explorat.”
“Tot això va néixer en un moment de crisi identitària, i la gent cercava referents. El jovent va apostar per neofestes i reinterpretacions culturals. I això és molt potent”
– Jaume Vich
Revifada cultural i teixit emergent
Pel que fa a la cultura popular, Vich detecta una nova energia. “Hi ha un cert ressorgiment. En l’àmbit institucional, encara falta, però a nivell de particulars, sí que hi ha molta gent fent feina.” Parla d’un teixit de creadors i projectes que aposten per fer de la cultura tradicional una eina de transmissió i identitat. “Crec que falta una mica d’estructura per comunicar-nos entre nosaltres, però el teixit hi és. I d’aquí dos o tres anys pot consolidar-se més.”
També reconeix moviments recents dins Palma, com les confraries de Sant Sebastià o l’Orgull Llonguet: “Tot això va néixer en un moment de crisi identitària, i la gent cercava referents. El jovent va apostar per neofestes i reinterpretacions culturals. I això és molt potent.”
Una mirada cap al futur
Tot i no estar actualment en primera línia d’aquests col·lectius, Vich reconeix haver impulsat moltes d’aquestes iniciatives. “Vaig fundar amb altres companys l’Orgull Llonguet, i després em vaig implicar en l’obreria que coordina les confraries. Ara ja no hi som, però és viu igualment.”
Sobre el futur, no frena: “Estam treballant tot el món de la neula. És un univers propi, molt interessant, i volem donar visibilitat als artesans, fer llibres, reconèixer aquesta feina. Volem crear un circuit cultural i econòmic que ajudi a consolidar la cultura popular.”
