Ahir va ser la darrera funció de la 17a edició del Jazz Voyeur Festival i va ser una festa. Ja saps que quan vas a veure i escoltar un concert de gospel, la diversió està assegurada. És com quan a National Lampoon’s Animal House (una pel·lícula que quan tenies 16 anys no vas veure) la fraternitat Delta Tau Chi convoca una festa toga i descobreixes a John Belushi. Doncs un concert de gospel és com una festa toga: en lloc de sexe i alcohol, hi ha espiritualitat i aleluyas, però, per damunt de tot, molta diversió.
La protagonista de la nit va ser Bridget Bazile, carismàtica i amb una veu prodigiosa. Li faltava sala o li sobrava micro, però va dominar la seva veu amb alts i baixos, va jugar amb els tons i va aixecar el públic de les seves butaques una vegada i una altra.
Bridget Bazile & The New Orleans Gospel Choir, amb Vincent Balse al piano, van entrar a l’escenari del Trui Teatre “cremant rodes”. Anaven amb un pistó de més, a un ritme contagiós, palmes i aleluyas que van convertir el teatre en una capella de New Orleans.
I, de sobte, tots vam ajudar a tombar les portes de Jericó, On the battle of Jericho, well well well, i com vam ajudar… amb la fantàstica banda de vents que acompanyava el grup.
Un dels moments més esperats va ser visualitzar el funeral de New Orleans: pels passadissos del Trui Teatre, els integrants de The New Orleans Gospel Choir desfilaven a toc de trompa, clarinet, trompeta i trombó, amb el bateria sobre l’escenari esperant la tornada de Bazile.
Un per un, els temes anaven caient i el públic ja estava a la glòria (mai millor dit), quan And I think to myself: What a wonderful world i ella, la totpoderosa Bridget Bazile, sabia que ja ens tenia on volia: I see friends shaking hands, saying: How do you do? i They’re really saying: I love you!
Bridget Bazile, generosa de veu i d’actes, va convidar a acomiadar la funció l’Ànima Gospel Mallorca (teloners de la nit) per sumar-se a la festa i reafirmar el que ja tots i totes pensàvem: teníem un Oh happy day, And live rejoicing every, every day, every day, Oh happy day (oh happy day).
Gràcies al Jazz Voyeur Festival per fer-ho possible un any més, per fer-nos gaudir, cantar, ballar, riure i ser feliços. Ja esperem l’edició del 2025 amb ganes.
Foto: Luca Rocchi
