UEP! Mallorca ha entrevistat Jeroni Obrador, creador escènic i director de la productora balear Tshock Cultura Emocional. La conversa revisa quinze anys de creació independent, l’impuls de residències a Can Timoner i Sa Talaia a Santanyí, i l’estrena de nous formats com Ànima. L’entrevista també aborda el reconeixement limitat de les institucions públiques a l’autoria local i la selecció de l’obra Pell de sargantana com a finalista al Certamen Nacional de la Garnacha de La Rioja.
La condició d’un autor que no espera permís
“Tinc clar que la meva feina és muntar obres, no publicar llibres”. Així s’expressa Jeroni Obrador quan se li demana per la seva concepció de l’ofici. Des de fa quinze anys encapçala Tshock, un projecte que ha exportat textos a disset idiomes i ha actuat a escenaris de quatre continents. Però rere aquesta expansió hi ha una defensa constant del dret a desenvolupar una mirada pròpia sense haver de passar pel filtre d’una estructura empresarial: “He fet obres que han funcionat, però ningú me les ha editat. No passa res. Però em preocupa que, per no tenir una empresa o una figura jurídica, quedis fora dels circuits”.
El director mallorquí identifica un patró: “Hi ha ajuts, premis, coproduccions… però tot tendeix a beneficiar més les estructures que les veus creatives. El sistema cultural no sempre entén que l’aportació individual, quan no està condicionada per lògiques comercials, és la que fa avançar el llenguatge teatral”.
“No es tracta només de donar ajudes puntuals. El que cal és garantir condicions perquè la feina es pugui fer en llibertat, amb espais per assajar, equivocar-se, començar des de zero”
– Jeroni Obrador
Suport públic o filtre burocràtic?
Per Obrador, la qüestió no és només econòmica sinó de reconeixement real. “Molts dramaturgs, coreògrafs o intèrprets han de passar pel sedàs del que dicta una entitat. Si no tens qui t’arrossegui, desapareixes”. No es refereix només a la producció d’espectacles, sinó a la possibilitat de mostrar-los, fer-los viables i sostenibles. “Hi ha autors que fan propostes potents i no poden accedir als escenaris perquè no compten amb la cobertura formal adequada”.
També denuncia una burocràcia que allunya els creadors de la seva pràctica: “No pots demanar a un autònom que avanci 20.000 euros per justificar després. És inviable. I moltes convocatòries no estan pensades per qui comença, sinó per qui ja té una estructura consolidada”. Parla de sistemes de puntuació que valoren més la capacitat de contractar o facturar que la qualitat artística. “Premies la carcassa, no el contingut. I això va en contra de la creació lliure”.
Per això reclama una reformulació profunda del paper dels organismes públics: “No es tracta només de donar ajudes puntuals. El que cal és garantir condicions perquè la feina es pugui fer en llibertat, amb espais per assajar, equivocar-se, començar des de zero”. I reivindica també el valor de l’exhibició: “Sense posada en escena, no hi ha teatre. Donar suport vol dir facilitar que una proposta arribi al públic, no només reconèixer-la en paper”.
Espais per començar, errar i compartir
Amb aquesta convicció, Tshock ha generat infraestructures pròpies: Can Timoner i Sa Talaia a Santanyí. Són espais que funcionen com a residències, plataformes d’experimentació i zones de trobada. “Les vam impulsar des de l’associació cultural amb què començàrem. Durant set anys vàrem recolzar més de 250 projectes només amb les aportacions de socis. Ara rebem ajudes públiques, però la sostenibilitat com a autònom continua sent un repte”.
El model no és només logístic. Té a veure amb una filosofia de treball: “Nosaltres no imposam línies estètiques. No deim a cap autor el que ha de fer. Oferim suport i temps. Això ha estat clau”. Avui, reconeix, moltes de les connexions internacionals que ha generat Tshock neixen d’aquesta dinàmica: “Els contactes, els festivals, la circulació, tot ha vingut del moviment que he fet com a autor, no del fet de gestionar un centre”.
“Pell de sargantana”, una peça finalista
Una de les obres més recents de Tshock és Pell de sargantana, finalista del Certamen Nacional Garnacha de La Rioja. L’espectacle, que juga amb el llenguatge audiovisual i l’ús d’hologrames, ha estat coproduït pel Teatre Principal de Palma. “Estic molt agraït per aquesta coproducció. En quinze anys només n’he tingudes dues amb ells”, diu Obrador. I assenyala que el reconeixement arriba en un context complex: “Cap institució ha premiat aquest espectacle. I, tot i així, ha estat seleccionat entre més de cent vint companyies”.
El muntatge forma part d’una línia de recerca escènica on tecnologia i teatre conviuen. “Hem creat hologrames en directe, hem introduït registres visuals nous. Pell de sargantana no és només una obra, és una passa més en l’evolució del nostre llenguatge escènic”, explica.
¿Quién matará a Mesalina?, gires i festivals
Mentrestant, Tshock gira ¿Quién matará a Mesalina?, una comèdia negra amb referències a Salomé d’Oscar Wilde. L’obra viatjarà el gener de 2026 a Santiago de Xile, dins del Festival Nacional més rellevant del país. “Aquesta gira és molt significativa. Representar Mesalina allà tanca un cercle. Mostra que el teatre independent d’aquí també pot formar part de circuits internacionals sense haver passat pels filtres comercials habituals”, apunta.
Obres com Magallanes.0 o Bernat, basades en fets històrics i enfocades al públic general, també formen part del catàleg de Tshock. Amb Bernat, l’obra metateatral centrada en la identitat i la llengua, s’han realitzat més de cinquanta funcions a Mallorca. “Va tenir molt de recorregut. Però, més enllà d’aquest èxit, va mostrar que hi ha públic per a aquestes propostes”, diu Obrador.
“Crec que he pogut crear espais, impulsar peces i arribar a molts públics perquè mai he deixat de ser autor. No m’ha mogut un centre de creació, sinó la meva pròpia necessitat de dir coses. I això, per a mi, ho és tot”.
– Jeroni Obrador
Ànima, neurociència i pedagogia escènica
Paral·lelament, Tshock ha desenvolupat Ànima, una eina escènica que explora l’entrenament emocional a través del teatre. “Partim de la idea que no ens ensenyen a identificar les emocions bàsiques. Ànima connecta el teatre amb la neurociència, per ajudar a reconèixer patrons emocionals i entendre com influeixen en el nostre caràcter”, explica.
El projecte ha estat implementat en instituts balears i recolzat per institucions iberoamericanes. “Ha despertat molt d’interès. Fins i tot he hagut d’aturar cursos perquè el volum de demandes era massa alt. Però crec que hi ha una línia de futur aquí, una línia que també pot obrir espais a altres artistes”, comenta.
“Si no dones suport als autors, no hi ha idees noves”
Per a Jeroni Obrador, el gran repte és reconèixer la figura del creador independent com a peça essencial del sistema cultural. “Si no hi ha persones que puguin investigar, errar i experimentar fora dels marges comercials, no hi haurà noves idees, noves tendències ni nous llenguatges”, resumeix.
Tot i les dificultats, afirma que continuarà apostant pel seu camí: “Crec que he pogut crear espais, impulsar peces i arribar a molts públics perquè mai he deixat de ser autor. No m’ha mogut un centre de creació, sinó la meva pròpia necessitat de dir coses. I això, per a mi, ho és tot”.
