UEP! Mallorca entrevista el pintor Joan Bonnemaison, una de les veus joves que comença a fer camí dins l’escena artística de les Illes i que ja ha fet el salt a la península. Després d’haver mostrat obra en diverses galeries mallorquines, ha exposat recentment a Madrid de la mà del galerista Xavier Fiol, en una mostra comissariada per Tolo Cañellas. Ara, a les portes d’un 2025 amb nous projectes, el seu treball segueix evolucionant entre la tradició pictòrica i la recerca de nous llenguatges visuals.
Influències i context històric
«Ara mateix la meva pintura està bastant influenciada per la de finals del segle XIX», explica Bonnemaison, tot referint-se especialment als postimpressionistes i al grup dels Nabis. Aquestes influències es materialitzen en una obra que cerca simplificar les formes i centrar-se en l’expressió essencial, tal com feien artistes com Munch o Gauguin.
El pintor remarca l’impacte que van tenir els gravats japonesos en aquells moviments, i com aquestes estètiques de formes planes i colors nets han trobat una nova via en la seva pròpia obra. «A partir d’aquest origen, intento portar tot això cap a l’actualitat. El meu interès se centra en l’expressió interior de l’experiència, el reflex d’un espai, d’un moment.»
La imatge com a punt de partida
El procés creatiu de Bonnemaison comença sovint amb una fotografia, però el resultat final rarament és una representació fidel. L’artista parla d’una «metamorfosi» durant la creació. Fa fotografies d’espais que travessa, captures de pel·lícules com Stalker de Tarkovski, i a partir d’aquí treballa en un diàleg entre realitat i percepció. «Moltes vegades, a la pintura apareixen figures que no hi eren en la imatge original. Són presències que emergeixen durant el procés.»
Aquest caràcter espectral impregna part de la seva obra. Figures que apareixen dins paisatges aparentment buits, rostres insinuats en zones d’ombra. «És una manera de fugir de la funció representativa clàssica de la pintura. El que faig és manipular la realitat per fer visible allò que no es veu.»
“El meu interès se centra en l’expressió interior de l’experiència, el reflex d’un espai, d’un moment”
– Joan Bonnemaison
Connexions, espais i experiències
El concepte de connexió és fonamental per Joan Bonnemaison. Tant entre espais i persones com entre el passat i el present. «Allò que m’interessa és l’experiència d’estar dins un espai, les emocions que desperta, les imatges que genera, i com això et pot fer reflexionar sobre tu mateix.»
Aquesta connexió es trasllada també a les seves peces, que no cerquen una lectura única. L’artista entén cada obra com un recorregut personal. «Hi ha imatges que només es poden descobrir en el procés. No són evidents a primera vista.»
Exposicions i nous camins
Recentment ha participat a la col·lectiva Noves presències a la Misericòrdia, en el marc del Palma Brunch, un esdeveniment que reuneix artistes joves d’una mateixa generació. «Va ser una bona oportunitat per mostrar el nostre treball i conèixer altres creadors amb inquietuds similars.»
En aquest context, es va generar una complicitat artística amb l’escultor Joan Vidal, amb qui, tot i treballar des de disciplines diferents, hi va trobar una certa afinitat. “Potser l’estètica era similar, sobretot pel tipus de formes que fèiem, però cadascú ho enfocava de manera totalment diferent. Ell des de l’escultura i jo des de la pintura.” Més enllà de coincidències visuals puntuals, l’exposició va ser una mostra de llenguatges personals, diversos, que comparteixen inquietuds creatives i una voluntat de ser presents dins l’escena artística actual.
“No es tracta només d’exposar, sinó de parlar, d’explicar, de compartir”
– Joan Bonnemaison
Una primera individual fora de les Balears
L’exposició recent a Madrid, organitzada per la galeria de Xavier Fiol amb el comissariat de Tolo Cañellas, ha estat un punt d’inflexió per Joan Bonnemaison. Per primera vegada, mostrava la seva obra fora de l’arxipèlag, en un espai on va poder establir noves connexions amb públic i col·leccionistes. “Va ser molt interessant treballar amb un comissari. No ho havia fet mai, i vàrem tenir converses contínues durant tot el procés. Això em va ajudar a posar en paraules moltes idees que abans estaven només dins el cap o a l’obra.”
L’experiència també va tenir un impacte en la difusió de la seva feina. “A Madrid hi havia molt de moviment aquells dies, i això va fer que l’exposició arribàs a persones molt diferents de les que estic acostumat a trobar aquí.” Nou de les catorze peces presentades es van vendre, un fet que, segons l’artista, li confirma que treure l’obra del seu context habitual pot obrir portes noves. “No es tracta només d’exposar, sinó de parlar, d’explicar, de compartir.”
Pintar com a necessitat
Amb els estudis acabats, Joan Bonnemaison es troba ara immers en una etapa de creació intensiva. «M’agradaria poder viure de l’art, però més que això, sento una necessitat de pintar. És la meva manera de canalitzar idees, reflexions, emocions.»
La pintura és per ell un procés obert, constantment canviant. «Mai acabes d’entendre-ho del tot. Sempre hi ha un misteri, una cosa nova a descobrir. Això és el que em manté actiu.»
Xarxes i món real
Com molts artistes joves, utilitza les xarxes socials per mostrar la seva feina, tot i que en fa una lectura crítica. «Són útils per donar-se a conèixer, però també poden fer-te veure coses que no ajuden. El més important és el que passa al món real, a l’estudi, en l’experiència directa amb l’obra.»
Bonnemaison defensa un ús responsable de les xarxes, com una eina més dins el procés artístic, però no com un fi en si mateix. «No tot ha de passar allà. Allò que té valor és el que succeeix fora de la pantalla.»
Mirant cap al 2025
Aquest any es presenta amb projectes oberts. Té previst participar en una exposició col·lectiva i, si tot es confirma, una mostra individual. També prepara una residència artística al centre Piramidón de Barcelona durant l’estiu.
«És una etapa de creixement. Tenc ganes de seguir explorant, de treballar amb nous formats i continuar descobrint el meu llenguatge.»
Amb una trajectòria que tot just comença a consolidar-se, Joan Bonnemaison avança fidel al seu camí. Entre presències, espais i memòries visuals, la seva pintura continua obrint finestres cap a allò invisible.
