L’il·lusionista, actor i dramaturg Joan Cassanyes Roig protagonitza aquesta entrevista per desgranar l’autèntica naturalesa de la seva professió i els seus recents triomfs. Després de ser guardonat amb el Premio Artes Afines al Campeonato de España de Ilusionismo, emmarcat en els prestigiosos Premios Nacionales de Magia 2026, l’artista balear despulla el seu procés creatiu i analitza el sentit profund de la seva obra guanyadora, La casa. Una conversa on la il·lusió deixa de ser un simple truc per esdevenir un acte de memòria, resistència i comunitat.
Una pulsió inevitable i humanista
Els inicis en el món de l’espectacle sovint s’expliquen a través d’una decisió conscient o una revelació sobtada, però per a l’entrevistat, el camí es va traçar des d’una necessitat orgànica. «No va ser una decisió que prengués, sinó que, simplement, va ser», confessa. La distància temporal li ha permès comprendre aquesta absència d’elecció. «I ara, temps després, veig que és perquè no podia ser d’altra manera. Soc un enamorat de la màgia, del teatre», declara l’artista.
Per a ell, la disciplina va molt més enllà de la simple mecànica o l’engany visual. Situa el seu ofici en una dimensió gairebé filosòfica. «M’encanta perquè la recerca dels impossibles, que és el que és la màgia, és una lluita purament humanista, per rompre límits i per fer realitat alguna cosa que només s’ha pogut somiar», raona.
«Potser, el millor joc de màgia és aquell que necessita cada moment en cada espectacle per continuar provocant en l’espectador l’emoció de l’impossible i de la bellesa»
– Joan Cassanyes
La fragilitat de la memòria enfront de l’èpica
Quan se li demana assenyalar el punt àlgid del seu repertori creatiu, dubta abans de respondre. «Aquesta és una pregunta molt difícil de contestar», admet. L’avaluació de la seva pròpia obra es divideix entre l’aprenentatge tècnic, el vincle emocional i l’espectacularitat pura. «Avui et diria una cosa: la clàssica carta a la taronja m’ha acompanyat des de molt al principi i és un joc que m’ha fet créixer molt. Però no és el meu millor joc», explica.
L’artista troba el valor més gran en una artesania íntima i familiar. «Potser és l’aparició del vaixell de joguina, un joc de màgia que vam inventar i construir amb el meu pare i la meva mare», exposa. Malgrat el valor que ell li atorga, reconeix la dicotomia amb la recepció exterior. «Però no és un joc que la gent recordi, malgrat que a mi em provoqui bellesa», assenyala.
Aquesta bellesa contrasta diametralment amb les proeses físiques de gran format que també formen part del seu currículum. «L’escapament de la camisa de força a 30 metres d’altura penjat cap per avall d’una grua va ser èpic, però simplement era això, escapar», relata l’il·lusionista. Conclou aquesta reflexió traslladant el pes de la qualitat a la necessitat del present. «Potser, el millor joc de màgia és aquell que necessita cada moment en cada espectacle per continuar provocant en l’espectador l’emoció de l’impossible i de la bellesa», sentencia.
‘La casa’: El teatre d’objectes com a màquina del temps
L’eix d’aquesta confessió pivota sobre l’espectacle que li ha atorgat el reconeixement estatal recent. «Vaig estrenar LA CASA. Un número on es mesclava la màgia i el teatre d’objectes», descriu. La narrativa de l’obra beu directament de les seves arrels. «LA CASA parla d’una casa d’estiu que va construir el meu padrí i de totes les històries que he imaginat que van passar allà», aclareix.
Aquesta infraestructura escènica li serveix per projectar temàtiques universals i íntimes alhora. «Parla de la família, de la infantesa, de Mallorca i del que per mi és el més gran desig de la humanitat: Poder canviar un instant», afirma l’actor.
El resultat d’aquesta obra materialitza un objectiu perseguit durant tota la seva carrera professional. «Durant els quinze anys de trajectòria que porto, he intentat ajuntar la màgia amb el teatre. Amb LA CASA, sento que, per primera vegada, ho he aconseguit», admet. El fet que hagi estat la peça guardonada no li resulta casual. «Per això mateix, sento que va destacar. Va ser un espectacle de màgia que emocionava i sorprenia a parts iguals», raona. A més, subratlla la disrupció que ha suposat dins del sector. «I això encara no havia passat mai en un congrés de màgia. Sento que s’ha obert una via d’investigació», indica.
El premi d’una comunitat compartida
Sobre el guardó rebut als Premios Nacionales de Magia 2026, expressa una satisfacció profunda. «Per mi ha estat un somni», reconeix. Tot i això, desplaça el focus del trofeu cap a la connexió professional. «Però sobretot, el gran premi no ha estat, només, el guardó. Sinó haver pogut ensenyar la meva manera de veure la màgia i poder compartir la meva feina amb tots aquells professionals que tant admiro», detalla.
La resposta del sector durant l’esdeveniment l’hi ha conferit una energia renovada. «Veure la gran rebuda que va tenir i com se’n va parlar durant tot el congrés va ser un premi enorme i, sento, que també es va convertir en un camí que acaba de començar», relata.
«Amb el temps, a Mallorca he aconseguit crear una cosa molt complicada que no pensava que em passaria mai: Tenir un públic fidel i amb ganes de veure les propostes que faig»
– Joan Cassanyes
La lleialtat de l’espectador mallorquí
Fora del circuit de congressos, l’artista analitza el seu vincle amb l’espectador local. «Amb el temps, a Mallorca he aconseguit crear una cosa molt complicada que no pensava que em passaria mai: Tenir un públic fidel i amb ganes de veure les propostes que faig», declara. Valora aquesta fidelitat com un èxit primordial. «Això és preciós i tot un somni. Que la gent repeteixi i freqüenti els espectacles i que vingui amb ganes i oberts a gaudir és increïble i per mi, és el millor públic que es pot tenir», manifesta.
Aquest públic, segons ell, posseeix una educació escènica que enriqueix la representació. «Perquè saben de màgia, tenen ganes i, com que saben a què van, venen preparats per gaudir i passar-ho bé», apunta. Aquesta comunió s’alinea amb la seva visió de la professió. «I, al final, aquest és el sentit de l’espectacle: passar-ho bé i gaudir com a comunitat de l’obtenció dels impossibles», resumeix.
El present i els nous desafiaments escènics
Mirant cap a les setmanes vinents, l’activitat de l’il·lusionista manté un ritme alt. «Aquest estiu ve carregadet. Entre actuacions privades i altres esdeveniments, no m’avorriré», anticipa. A més, cita una cita ineludible per als seguidors a la capital. «Aquí a Mallorca estaré el 23 de juliol al CaixaForum de Palma», confirma.
Paral·lelament, es troba tancant una de les etapes més reeixides de la seva trajectòria a les illes. «També, estic centrat a continuar i acabar la gira de La Gran Màgia. Un espectacle que fem amb la Maria Garalve pels teatres de Mallorca», assenyala. El balanç del projecte és òptim. «Estem molt contents d’haver omplert els teatres durant tres temporades i poder aportar una manera diferent i divertida de presentar la màgia», valora. Aquest comiat ja té la seva caducitat programada. «Aquest hivern hi haurà les darreres dates», anuncia.
Mentre tanca cicles, la mirada ja està posada en la pròxima creació. «També estic centrat a crear un nou espectacle que reculli tot això que he après aquests anys», avança. Mentrestant, recorda que manté viu un diàleg digital amb el seu públic. «Així i tot, mentrestant, continuaré amb els vídeos i els projectes multimèdia a través del meu Instagram @cassanyesmagia. Doneu-li un cop d’ull!», conclou.
