Quan fa dues dècades de trajectòria d’Els Amics de les Arts, Joan Enric Barceló repassa a UEP! Mallorca com han arribat fins aquí. El 19 de setembre actuaran al Trui Teatre de Palma dins la gira del 20è aniversari. Abans del concert, el músic conversa amb to proper i reflexiu sobre el recorregut vital i col·lectiu que suposa mantenir viu un grup durant vint anys.
L’efecte del temps
“No són ‘només’ vint anys. Hi ha hagut moltíssimes coses pel mig”, comença Barceló, conscient de com el pas del temps transforma tant les cançons com les persones que les han fet possibles. “Ara que hem fet l’exercici nostàlgic de mirar enrere, t’adones que has viscut moltíssim”, diu. El músic reconeix que quan comences, no hi penses: “Fa vint anys, si algú m’hagués dit tot el que viuríem, hauria pensat que exagerava.”
“Tomeu Penya va estar gairebé dues hores i mitja sense sortir, concentrat a trobar el to que buscava. Ens va impressionar molt”
– Joan Enric Barceló (Els Amics de les Arts)
Amics, socis i companys de viatge
La clau per mantenir-se junts tant de temps? Segons Barceló, gestionar les relacions dins el grup ha estat el repte principal. “És el més complicat de tot. No és el mateix quedar per fer una cervesa amb els amics que compartir un projecte que també és feina i empresa.” La convivència artística afegeix, requereix “generositat, empatia i paciència”, especialment quan es barreja la relació personal amb les obligacions professionals.
També hi ha un altre element fonamental: “Hi ha alguna cosa intangible que no es pot programar ni forçar. És la complicitat a l’escenari.” I aquesta complicitat, diu, és el que ha donat sentit a seguir, més enllà de les cançons.
De l’experiment a la realitat
Els Amics de les Arts varen començar com un projecte gairebé accidental. “Tot era una broma. Teníem altres grups, altres projectes, i els Amics es va convertir en el lloc on abocàvem tot allò que no encaixava enlloc”, explica. Aquest esperit lliure i espontani és el que, segons ell, va connectar amb el públic: “Era tan estrany que va semblar genuí.”
Versions amb veus illenques
El disc commemoratiu dels 20 anys ha implicat diversos artistes, incloent-hi veus mallorquines com Tomeu Penya, OR i Amulet. “Va ser molt curiós veure com cada artista afrontava la cançó d’una manera completament diferent”, comenta. El procés ha servit també com una mena de laboratori per observar maneres de treballar: “Ens interessava molt veure com ho feien, més enllà del resultat final.”
Barceló recorda especialment la col·laboració amb Tomeu Penya: “És una figura de referència, algú que des de Catalunya es percep com tradició, com clàssic.” L’experiència a l’estudi va ser intensa: “Va estar gairebé dues hores i mitja sense sortir, concentrat a trobar el to que buscava. Ens va impressionar molt.”
Amb OR i Amulet, la connexió ja venia d’una versió antiga que havien fet per un concurs. “Ens va captivar des del primer moment, i sabíem que havien d’estar al disc.”
“Assumim el nostre territori lingüístic. Sabem què implica fer música en català. Però no tenim cap somni millor que aquest: poder fer cançons, fer concerts i viure del que ens apassiona”
– Joan Enric Barceló (Els Amics de les Arts)
Un concert especial a Palma
El concert del Trui Teatre serà un dels de la gira d’aniversari. “És el tercer concert d’aquesta gira de quatre únics concerts que farem aquest any”, explica Barceló. Hi haurà sorpreses? “Sí, hem fet invitacions i esperam tenir algun convidat damunt l’escenari.” El repertori inclourà temes que el públic reconeixerà, i també medleys que permetran repassar moments significatius de la seva trajectòria: “Volem que tothom tingui el seu moment, que ningú se’n vagi pensant ‘no han tocat la meva’.”
Tornar a Palma
Feia un any que Els Amics de les Arts no actuaven a Mallorca. “Crec que des de ‘La Lluna en Vers’ del 2024 que no hi tornàvem”, diu Barceló, que també recorda la seva visita a Magaluf per presentar el seu llibre Morir sabent poques coses al FLEM.
La connexió amb l’illa és constant. “Aquí sempre hem estat molt ben rebuts. I ara venim amb moltes ganes de compartir aquestes dues dècades amb qui ens ha escoltat tot aquest temps.”
Projectes futurs i noves cançons
Després d’una etapa dedicada a mirar enrere, el grup es planteja tornar a crear noves cançons. “Tenim moltes idees, però fa temps que no gravam material nou. Ara és el moment de fer-ho.” La voluntat és clara: deixar enrere la retrospectiva i “fer una incursió seriosa a l’estudi”.
Barceló també confirma que, tot i els projectes individuals, la prioritat continua sent el grup: “Ara mateix estam centrats en fer bones cançons i pensar en un nou disc. I mentre la gent vulgui que hi hagi Amics, nosaltres hi serem.”
Un món propi
El músic acaba la conversa amb una reflexió sobre el lloc que ocupen en l’escena: “Assumim el nostre territori lingüístic. Sabem què implica fer música en català. Però no tenim cap somni millor que aquest: poder fer cançons, fer concerts i viure del que ens apassiona.” Un projecte que, a jutjar per les seves paraules, no té intenció d’aturar-se: “Mentre puguem continuar fent això, seguirem.”
