Amb motiu de la nova producció de Don Pasquale de Donizetti al Teatre Principal de Palma, els dies 18, 20 i 22 de juny, dins la 39a Temporada d’Òpera, UEP! Mallorca conversa amb el baríton mallorquí Joan Miquel Muñoz, que interpreta el paper de Carlotto en aquesta òpera bufa. Muñoz fa el paper d’un notari que, en realitat, no ho és. Una figura clau dins la trama còmica de l’òpera bufa que, segons explica, va ser etiquetada pel mateix Donizetti com a dramma buffo, un concepte aparentment contradictori que defineix bé la mescla de comicitat i profunditat emocional que s’hi desplega.

Un paper petit, però rellevant

“El meu personatge és Carlotto, cosí de Malatesta. És ell qui em demana que em faci passar per notari”, explica Muñoz. L’escena clau arriba al final del segon acte, quan aquest fals notari redacta un contracte entre els personatges de Norina i Ernesto. “És un moment petit, però molt significatiu dins la trama d’enganys que estructura l’obra”, afegeix. Muñoz valora especialment el vessant còmic del seu rol, ja que sovint assumeix papers més seriosos o d’autoritat.

“Una vegada em varen demanar quant em faltava per ser tenor. Com si fos qüestió de passar pantalles”

– Joan Miquel Muñoz

Una producció coral

Tot i que la producció només compta amb cinc cantants —Don Pasquale, Ernesto, Norina, Malatesta i Carlotto—, el muntatge guanya en presència escènica gràcies a la participació de dos ballarins, altres intèrprets amb funcions teatrals i un actor, Pedro Morlá, que interpreta el vigilant personal de Don Pasquale. Aquesta combinació escènica, en paraules de Muñoz, contribueix a generar una sensació de plenitud escènica, tot i la simplicitat aparent del repartiment.

Un èxit des del primer dia

Muñoz recorda que Don Pasquale es va estrenar a París el 1843 amb una gran acollida i que encara avui conserva la seva vigència. “És una òpera molt fresca, fàcil d’empaitar, i en què és senzill reconèixer-se en algun dels personatges”, apunta. Considera especialment encertat que aquest títol serveixi per tancar la temporada d’òpera: “Ara que comença la calor, una òpera així aporta dinamisme i lleugeresa”.

La veu del baríton i el mite de la jerarquia vocal

Amb una trajectòria consolidada com a baríton, Muñoz ironitza sobre el fet que sovint es percebi que les veus agudes —soprano i tenor— tenen més protagonisme. “És una visió allunyada de la realitat. Tots hem d’estudiar igual”, defensa. Explica que les veus més greus, com la seva o les de mezzos i contralts, responen a qüestions anatòmiques, però que tenen la mateixa complexitat i exigència. “Una vegada em varen demanar quant em faltava per ser tenor. Com si fos qüestió de passar pantalles”.

“No sé si va ser intencionat o no, però durant molt de temps semblava que cantar òpera et convertia en una mena de figura mitològica”

– Joan Miquel Muñoz

El desmuntatge del cantant d’òpera com a figura llunyana

Per a Muñoz, l’òpera ja fa anys que treballa per esborrar la imatge d’elitisme que arrossegava. “No sé si va ser intencionat o no, però durant molt de temps semblava que cantar òpera et convertia en una mena de figura mitològica”, reflexiona. Defensa una òpera més propera, “on la gent pugui venir, riure, aplaudir quan vulgui i sentir que forma part de l’experiència”.

La docència com a paral·lel

A més de la seva activitat artística, Joan Miquel Muñoz és professor al Conservatori Superior de Música. “Ja fa set anys que hi faig feina. Em permet escollir els projectes que realment em fan il·lusió”, assenyala. Confessa que alguns alumnes només el coneixen per la seva tasca de gestió dins el centre i que se sorprenen quan veuen el seu nom als cartells. “Quan després d’una funció et ve un alumne i et diu que li ha agradat molt, això em fa especial il·lusió”.

Projectes immediats

Després de les funcions de Don Pasquale, Muñoz viatjarà a Viena per cantar la Novena de Beethoven com a membre de la Capella Reial de Catalunya, sota la direcció de Jordi Savall. A continuació, participarà en un projecte a Mallorca amb Art Vocal Ensemble, interpretant cançons de Baltasar Bibiloni dirigides per Llorenç Gelabert. “Moltes hores d’estudi per davant, però amb molta il·lusió”, conclou.