El filòleg Joan Veny, als seus 91 anys, publica «Mirades a la llengua catalana» amb Nova Editorial Moll, una obra que revela la diversitat de l’idioma català, incloent-hi més de cent expressions diferents per anunciar la pluja. Aquest llibre reuneix deu treballs sobre geografia lingüística, lèxic, història de la dialectologia, entorn natural, cultura popular i fonètica del català, acompanyats d’una col·lecció de mapes que mostren la distribució territorial de diverses paraules i accents.
Veny dedica el llibre a la memòria d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, autors del «Diccionari català-valencià-balear», destacant la seva contribució a la lexicografia catalana. El volum s’inicia amb una descripció del «Petit Atles Lingüístic del Domini Català», resultat de catorze anys de recerca de l’autor.
Un dels capítols examina les variacions de les paraules «blasfemar» i «renyar», amb exemples com «flastomar» a les Balears i l’Alguer, o «renegar» i «batuejar» a Menorca. També s’hi troben connexions amb altres llengües, com el castellà o l’occità. L’obra dels dialectòlegs Antoni de Bofarull i Antoni Rovira i Virgili és objecte d’un altre estudi, on es destaca l’afirmació de Bofarull que el barceloní de finals del segle XIX era la variant «més corrompuda» del català.
Gran part del llibre se centra en l’entorn natural. Veny recull noms de plantes amb antecedents de 1772, marcats per referents religiosos o ètnics. També es parla de la substitució del topònim «Carall Bernat» per l’eufemisme «Cavall Bernat» a Mallorca.
Un altre estudi aborda la llengua i la cultura popular al Penedès, amb paraules relacionades amb expressions mallorquines o el joc del «pare carabasser». El capítol titulat «Cel a cabassets, aigua a cantirets» repassa la relació entre els núvols i la pluja a dotze comarques, amb expressions compartides amb Menorca.
El llibre conclou amb dos estudis sobre fonètica. El primer tracta les variants «albercoc» i «aubercoc» o «ocell» i «aucell», presents ja en el català antic. El segon destaca com les Balears i l’Alguer són àrees conservadores de la llengua.
Joan Veny i Clar, nascut a Campos el 1932, es va doctorar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1956, ampliant estudis a Lovaina i Poitiers. Membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1978, ha estat catedràtic de Dialectologia Catalana a la Universitat de Barcelona i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Autor de nombrosos llibres i articles, ha impulsat projectes com l’Atles lingüístic del Domini Català.
Ha rebut diversos premis, incloent-hi el Premi Sanchis Guarner, el Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. A Nova Editorial Moll ha publicat també «Els parlars catalans» i «Escrits lingüístics».
