Després de quatre anys de silenci discogràfic, el trio palmesà Los Bélmez ha tornat a publicar un nou treball sota el títol Sanchista. El disc, enregistrat a Palma i publicat exclusivament a través de Bandcamp el desembre de 2025, manté viva l’actitud underground del grup. UEP! Mallorca ha conversat amb Jonatán Uría, veu de la banda i també impulsor amb els seus companys del segell Discos Polo i del programa radiofònic La Fosa Común, en una entrevista extensa i íntima, on es desgranen els motius del retorn, les renúncies i les contradiccions d’un projecte musical que continua als marges.
Sanchista: provocació, supervivència i ànima espanyola
El títol del disc no passa desapercebut. “És un disc amb caràcter provocador, en la línia dels anteriors”, explica Uría. Sanchista juga amb les ambigüitats ideològiques i amb una ironia que fuig de posicionaments explícits. “Ens agrada jugar amb el bé i el mal i el sentit que tenen dins l’ànima espanyola. Però no deixam clara la nostra posició. Que cadascú interpreti com vulgui”.
Les lletres, assegura, mantenen un cert missatge, malgrat l’actual desinterès general pel discurs: “Això no s’acabarà mai mentre hi hagi persones inquietes. I motius, també”. Per a Uría, com per a la resta del grup, fer música continua essent una forma de resistència: “No feim música per triomfar. Som gent de marges. Venim d’altres grups, d’altres històries. Ens vam ajuntar i vam coincidir en això”.
Ni concerts ni Spotify: un llançament a contracorrent
El nou àlbum no es troba a Spotify ni es presentarà en directe. “He tengut problemes de salut, de feina, de manca de temps… després del disc anterior hem estat en stand-by, i ara hem fet el que hem pogut”, admet. El grup no disposava ni de local d’assaig. “Sanchista és un disc de supervivència. Les cançons estaven bé i no volíem deixar-les al calaix”.
La decisió de distribuir-lo només per Bandcamp no respon a cap estratègia de màrqueting. “Per a mi és massa feina donar-se d’alta a Spotify. Et demanen permisos, apuntar-se a empreses, tot molt complicat. Com la SGAE. Si algú del grup ho volgués fer, potser sí, però estam tots igual. Tornam al tema underground: preferim dedicar el temps i l’energia a altres coses”.
A més, Bandcamp ofereix certa protecció davant l’algoritme. “YouTube també té les seves llistes, i ja hem pujat el disc allà també”.
“Sanchista és un disc de supervivència. Les cançons estaven bé i no volíem deixar-les al calaix”
– Jonatán Uría
Un grup sense escenaris però amb cançons
Tot i les limitacions, Los Bélmez no descarten tornar a tocar. “Ara començarem a quedar de nou. Tenim cançons noves, coses antigues per recuperar. Si algú ens convida a tocar, potser ens ho pensam”. El 2026 pot obrir una nova etapa. “Tenim material, tenim impuls, tenim ganes de seguir. Estam al laboratori”.
La idea és seguir publicant temes nous, potser com a singles. “Ja en vam treure tres durant la tardor, i potser en treim més així”.
Discos Polo: la trinxera discogràfica
A banda de cantar amb Los Bélmez, Uría impulsa el segell Discos Polo. “Va començar com una aventura, amb la idea de fer recopilatoris temàtics. N’havíem tret un cada any. Amb grups de la península i, sobretot, de Mallorca”. Però el projecte també s’ha vist afectat per la salut i l’economia: “Ho tenc aturat. L’últim va ser un homenatge a The Cure, conjuntament amb Espora Records”.
La dimensió física dels discos i la cura amb què es feien les edicions formava part d’una actitud que ell defineix com a “underground”, una forma de resistència cultural i de comunitat entre bandes.
La ràdio com a espai de memòria i agitació
Cada setmana, Jonatán Uría participa en el programa de ràdio La Fosa Común, juntament amb Ginés i Carlos, també de Los Bélmez. “Feim una secció cada setmana. Abans fèiem programes temàtics i ens venien al cap cançons, artistes, sempre cercant. Tenim un apartat de clàssics i també de novetats que ens interessen”.
El coneixement musical acumulat serveix per compartir, per mantenir viva una certa mirada sobre la història del rock i els seus marges. Sense objectius concrets: “Ens ha servit, sí. Però no perquè ens servís per res. Ens agrada fer-ho”.
“Potser no tenim visibilitat, però sí una trajectòria coherent amb qui som”
– Jonatán Uría
Manca de sales, festivals precaris i absència de mitjans
La conversa amb Uría també inclou una mirada crítica sobre l’estat de la música a Mallorca. “Hi ha molta activitat, molts grups joves, molt bona energia, però falta infraestructura. No hi ha sales per tocar”. A això s’hi afegeix la precarietat dels festivals: “Et posen en horaris dolents, toques gratis, només per aparèixer al cartell. És injust”.
La manca de visibilitat mediàtica també pesa. “A Mallorca encara tenim certa cobertura, però a la península gairebé res. De fet, ens fan més cas a Hispanoamèrica. Allà ens ressenyen més. A Espanya, molt malament”.
Per a ell, el problema és estructural. “Avui dia tot passa pel management. Si no tens contactes o qui et faci arribar a la gent de Radio 3 o d’altres mitjans, no tens cobertura”. Una situació que afecta molts grups mallorquins: “Falta temps, falta doblers, falta xarxa. Per sortir a fora has de posar molt, i molts no poden”.
Els marges com a trinxera
Los Bélmez són una rara avis dins l’escena musical mallorquina. Han decidit mantenir-se al marge, però no des de la renúncia sinó des de la convicció. Sanchista no és només un disc: és un acte de persistència. “Ens agrada fer música, ens agrada fer ràdio, editar discos quan podem. Potser no tenim visibilitat, però sí una trajectòria coherent amb qui som”.
