En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, el músic Jorra Santiago parla del naixement de Ranxera Takeshi, una nova proposta sonora impulsada des de Can Lliro, que es podrà veure en directe per primera vegada el 28 de juny. La conversa recorre el procés de creació del grup, la naturalesa col·laborativa del projecte i la seva mirada sobre l’escena musical de Manacor.
Un grup nascut d’una idea de Can Lliro
Tot va començar, segons explica ell mateix, amb una proposta de Joan de Can Lliro: “Volia muntar un grup de la casa, amb gent de Manacor. Va ajuntar una sèrie de persones que s’agraden quan toquen i va néixer això”, diu. El grup el formen Joana Gomila, Laia Vallès, Roger Pistola, Toni Llull, Simó Femenies i el propi Jorra Santiago.
Perfils diversos i treball col·laboratiu
Un dels punts que defineixen aquest projecte és la diversitat d’estils que aporten els integrants. “La Joana i la Laia tenen un punt més experimental, mentre que en Roger, en Simó i jo tenim una trajectòria més vinculada al pop. I en Toni Llull és a cavall entre les dues bandes”, diu Santiago.
Les primeres trobades van permetre veure com aquestes diferències es podien fondre en un espai comú. L’objectiu era trobar un equilibri que fes sentir còmodes tots els integrants. “Hem treballat per trobar els grisos entre aquests blancs i negres. És el grup més democràtic en què he estat mai. No hi ha hagut cap líder”, explica.
“No som un grup fet per petar-ho. Volem fer coses que ens agradin, que ens representin”
– Jorra Santiago
Un procés creatiu sense pressió
Des de l’inici, la proposta es va voler enfocar des d’una perspectiva lúdica i oberta. Sense esperar res concret, sense objectius marcats. “No ens volíem posar pressió. Teníem molta juguera, ho vam fer per gust. Ens vam sorprendre a nosaltres mateixos quan vam escoltar el que havíem fet. Hem flipat de com sonàvem», diu.
Amb les residències artístiques com a marc de treball, la idea inicial d’un sol concert ha anat evolucionant. “El que hem fet ens ha agradat tant que ara pensam a fer un disc. No sé què serà del grup, però cada cosa que feim ens fa molta il·lusió”, assegura. El futur, però, dependrà de les agendes dels integrants: “Som molta gent i tots tenim molta feina”.
Música lenta, feta a foc lent
El concepte de “slow music” defineix l’actitud del grup, que prioritza la qualitat i el sentit del que fan per damunt de la quantitat. “No som un grup fet per petar-ho. Volem fer coses que ens agradin, que ens representin”, diu Jorra. Per això, la cita del 28 de juny es presenta com el resultat d’un treball compartit, més que com el principi d’una trajectòria.
«He tingut sort, he conegut molta gent, he après moltíssim i m’ho he passat molt bé»
– Jorra Santiago
Manacor, música i trajectòries
Amb una llarga experiència en grups com Miquel Serra, Roig!, Saïm, Pujà Fasuà o Lost Fills, Jorra Santiago valora especialment el camí recorregut gràcies a la música. “He tingut sort, he conegut molta gent, he après moltíssim i m’ho he passat molt bé”, resumeix. I malgrat el reconeixement obtingut, insisteix que el seu èxit ha estat “fora de les lògiques capitalistes d’escoltes massives”.
Sobre el suposat auge de la música a Manacor, es mostra més prudent. “Sempre ens demanen, però no sé si és cert això. Veig una dotzena de persones actives, però no gaire més. Potser m’he fet gran, però no veig gaires grups joves nous”, comenta.
Noves idees i projectes paral·lels
A banda de Ranxera Takeshi, Santiago continua explorant altres camins. Recentment ha produït un disc de Miquel Serra i està immers en un projecte analògic: gravar música ambiental sense pantalles i en cinta. “És complicat, però té molt d’encant”, afirma.
Pel que fa a Jorra i Gomorra, no descarta tornar-hi algun dia: “El grup va arribar a tenir una entitat pròpia. Potser tornam a fer un disc, però de cançons fetes entre tots, no només meves. Seria més endavant, quan tenguem temps”.
El 28 de juny, un punt d’inflexió
La cita a Can Lliro servirà per mostrar el resultat de les residències i els assajos fets durant els darrers mesos. Jorra ho resumeix així: “Hi tenim molt de carinyo. Ha arribat en un moment perfecte. Tots teníem ganes de compartir coses. Estam molt agraïts a en Joan de Can Lliro. Segur que serà, com a mínim, divertit”.
