La nova obra de Josep Lluís Micó, El mal involuntari, arriba a les llibreries aquest 2026 sota el segell de Saldonar com un exercici d’experimentació narrativa. El volum, que ha requerit 15.000 hores de documentació i investigació prèvia, recull dotze relats que hibriden la crònica periodística amb gèneres com el western, el hip-hop o el monòleg interior. Aquest compendi de vides extremes es presenta com una anàlisi del “mal involuntari” que generen les persones autodestructives en el seu entorn més proper.
La gènesi d’un projecte sota pressió mèdica
L’autor va decidir recopilar aquests relats de periodisme literari arran d’una baixa mèdica sense data de retorn. El procés de producció va incloure 1.800 hores de redacció i un miler d’hores addicionals destinades exclusivament a la correcció de textos inèdits. L’estructura del llibre segueix un ordre cronològic basat en l’edat dels protagonistes: joves, adults i gent gran. Durant la revisió, Micó planteja que aquelles existències aparentment extraordinàries acaben sent “grollerament comunes”.
El fil conductor de les cròniques és l’error de càlcul. L’autor, catedràtic a la Universitat Ramon Llull, utilitza el periodisme literari per construir retrats hiperrealistes que comparen el mètode de treball de la premsa amb els “caps compostos” de l’artista Giuseppe Arcimboldo. Segons el prefaci de l’obra, la intenció és reduir el caos de la realitat tot i admetre la impossibilitat d’assolir una veritat absoluta.
Narrativa de frontera i realitat pandèmica
Un dels relats destacats, titulat Consells per tallar una ceba sense plorar, s’articula com un western basat en fets reals. La història se situa en el context de la crisi sanitària de 2020, narrant el trasllat d’una família des de Madrid a un poble de la comarca de la Costera durant la desescalada. A través d’aquesta peça, l’autor analitza temes com l’aïllament, la comunicació digital forçada i la prevenció del suïcidi, integrant transcripcions de grups de discussió en la trama narrativa.
Josep Lluís Micó, nascut a la Font de la Figuera el 1974, ha publicat anteriorment títols com Química orgànica i Maquinètica. En aquesta nova entrega, que compta amb un epíleg de Francesc Gil-Lluch, el periodista defensa l’experimentació formal com una eina obligatòria per entendre la complexitat del món actual davant la saturació informativa.
