El Ple de l’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor ha elegit l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua per rebre el Reconeixement de Mèrits 2026. Aquesta distinció, que s’atorga anualment des de fa mig segle, premia la trajectòria de l’associació en la defensa i difusió de la llengua catalana, amb una incidència directa en el teixit juvenil de l’illa. L’acte oficial de lliurament tindrà lloc el pròxim 11 de juny a les 19 hores a l’Auditori de Manacor, consolidant així un vincle entre la institució educativa i el moviment civil que enguany té Manacor com a epicentre de les seves activitats principals.
Tres dècades d’activisme des de la base juvenil
L’associació, nascuda l’any 1994, s’ha estructurat durant trenta anys com una organització sense ànim de lucre gestionada per una comissió permanent i una xarxa de voluntariat. El guardó proposat pel claustre de l’Escola Municipal de Mallorquí (EMM) posa el focus en la capacitat d’aquest col·lectiu per generar espais d’ús per al català en àmbits on la substitució lingüística és més latent.
A diferència de les campanyes institucionals, l’estratègia de Joves de Mallorca per la Llengua s’ha basat en la mobilització social i la incidència en sectors estratègics. Exemples d’això són les iniciatives “Volem comprar en català”, centrada en el sector comercial, o les demandes per l’etiquetatge, el cinema i la presència de la llengua pròpia en l’administració de justícia. El reconeixement de l’Ajuntament de Manacor valida aquest model d’intervenció que mescla la reivindicació política amb la creació de referents culturals per a les noves generacions.
L’Acampallengua i el Correllengua com a fites de cohesió
Dins el calendari de l’entitat, dues activitats han definit la seva rellevància en el panorama cultural de les Illes Balears. L’Acampallengua, iniciada el 1997, ha passat de ser una trobada puntual a convertir-se en un esdeveniment de referència que combina el debat intel·lectual —mitjançant xerrades i taules rodones— amb la cultura del lleure i la música en català. Precisament, l’edició d’enguany se celebrarà a Manacor els dies 11 i 12 d’abril, setmanes abans de la recollida del premi.
D’altra banda, el Correllengua representa la faceta més transversal i territorial de l’associació. Aquesta cursa de relleus no competitiva, que transporta la “flama de la llengua”, va néixer el 1995 i s’ha exportat a altres territoris de parla catalana. De fet, el Correllengua Agermanat 2026 preveu un recorregut de 1.500 quilòmetres entre l’abril i el maig, unint simbòlicament punts com la Catalunya Nord, el País Valencià i l’Alguer. Aquests projectes demostren que, més enllà de la protesta, l’entitat ha sabut construir una infraestructura logística i humana capaç de vertebrar el territori més enllà de les institucions.
Continuïtat en el llegat cultural de l’Escola de Mallorquí
L’atorgament d’aquest Reconeixement de Mèrits situa Joves de Mallorca per la Llengua en una genealogia de premiats que l’Escola Municipal de Mallorquí manté viva des de 1976. L’entitat juvenil s’incorpora a una llista on figuren noms propis de la literatura i la música com Maria Antònia Oliver, Guillem d’Efak, Antònia Vicens o Maria del Mar Bonet, així com col·lectius de caràcter social i pedagògic com el Club d’Esplai Crist Rei.
L’elecció per part del Ple municipal respon a la voluntat de subratllar la “fidelitat a la llengua” i la protecció del llegat cultural. En un context on el debat sobre l’ús social del català torna a estar al centre de l’agenda pública, la distinció a una entitat que ha mobilitzat desenes de milers de persones —com es va veure en la cloenda del Correllengua 2024 a la plaça Major de Palma— adquireix una lectura que transcendeix el simple homenatge local per convertir-se en un reconeixement a la resistència i vitalitat del teixit associatiu mallorquí.
