Judith Butler, reconeguda icona del pensament crític contemporani, presenta en la seva obra ‘Qui té por del gènere?’ una resposta ferma a les reaccions antifeministes i trànsfobes emergents. Aquest llibre, traduït per Lola Fígols i amb un epíleg de Bel Olid, examina la problemàtica del gènere en el context social i polític actual, marcat per l’ascens de règims autoritaris, formacions feixistes i un feminisme que exclou les persones trans.
En el llibre, Butler destaca com el feminisme, les persones trans i altres identitats dissidents s’han convertit en objectius principals d’odi i violència per part de certs sectors de la societat. La denominada “ideologia de gènere” és utilitzada per la dreta, amb el suport de figures públiques, per generar por i desconfiança, presentant el gènere com una amenaça per a les famílies, els infants i la societat en general. Aquest discurs busca erosionar les proteccions contra la violència de gènere i desposseir les persones trans i queer dels seus drets.
‘Qui té por del gènere?’ no pretén introduir una nova teoria del gènere, sinó analitzar com aquest concepte s’ha transformat en un espectre per als règims autoritaris i formacions feixistes, així com per a sectors del feminisme que exclouen les persones trans. Butler fa una crida a rebutjar aquestes aliances autoritàries i a construir una coalició àmplia per la igualtat i la lluita contra la injustícia. L’autoria ofereix una reflexió que busca imaginar noves possibilitats de llibertat i solidaritat, presentant un treball d’anàlisi social i política que és pertinent i intemporal.
Judith Butler és una figura destacada en el camp de la filosofia, actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Ha rebut nombrosos doctorats honoris causa d’universitats d’arreu del món i és considerada una de les intel·lectuals més influents. La seva contribució més destacada és la teoria sobre la performativitat del gènere, que constitueix la base de la teoria queer. A més dels estudis de gènere, la seva obra abasta reflexions significatives en l’àmbit de l’ètica, la política i els drets humans.
