L’escriptor i periodista Julià Guillamon presenta aquest dimecres, 8 d’abril, el seu nou llibre de relats curts titulat Rascaparets. L’acte tindrà lloc a la llibreria Embat de Palma a les 18:30 hores i comptarà amb la participació de l’autor, que estarà acompanyat pel biòleg i també escriptor Joan Mayol per desgranar els detalls d’aquesta obra narrativa publicada recentment aquest 2026.
Un recull de relats amb l’essència dels mistos Garibaldi
El títol de l’obra, Rascaparets, remet directament a la infantesa de l’autor i al nom popular que rebien els mistos Garibaldi. Aquestes tires de cartró amb puntes d’explosiu, que contenien fòsfor blanc i esclataven en ser arrossegades per superfícies aspres, serveixen de metàfora per definir el contingut del llibre. Segons la premissa de l’edició, els contes de Guillamon funcionen com aquests objectes: històries breus que, en fregar-se amb la realitat, busquen generar reaccions a través de la imaginació, l’humor i la crítica social.
De la intel·ligència artificial a la quotidianitat
En aquesta nova incursió en la narrativa, Julià Guillamon posa el focus en elements de la vida contemporània i objectes quotidians. El recull de Rascaparets transita per temàtiques diverses com la intel·ligència artificial, el fenomen del fast deco o situacions aparentment trivials com els cables que s’enreden dins un calaix i la durabilitat del pa de motlle. L’obra també aborda qüestions com l’art compromès i l’univers dels videojocs, mantenint un estil ràpid i fragmentat.
Trajectòria en la història cultural i la creació
Guillamon arriba a aquesta presentació a Palma amb una sòlida trajectòria com a renovador dels estudis d’història cultural a Catalunya, especialment pels seus treballs sobre l’exili i la postguerra. Entre la seva extensa bibliografia destaquen assajos com El dia revolt o la biografia de Joan Perucho, així com obres que exploren la boxa o el feminisme dels anys vint. En la seva faceta creativa, ha publicat títols com La Moràvia i la trilogia formada per El barri de la Plata, Les cuques i Les hores noves, on dilueix les fronteres entre la ficció, la memòria i el document.
