La vulnerabilitat dels drets lingüístics en l’actual context polític i administratiu centrarà el debat jurídic a Palma els propers 19 i 20 de febrer. El Col·legi d’Advocats de les Illes Balears serà la seu de les jornades “La protecció dels drets lingüístics: reptes actuals i propostes”, una trobada que ja compta amb més d’un centenar de professionals del dret i de l’administració pública inscrits. L’esdeveniment, organitzat conjuntament per la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Obra Cultural Balear (OCB) i l’Institut d’Estudis Baleàrics, neix amb l’objectiu d’examinar les vies legals per blindar l’ús de la llengua en un escenari marcat per mesures de caràcter regressiu.
Un front acadèmic davant la regressió normativa
L’encontre no es limita a una anàlisi local, sinó que ha articulat una xarxa de juristes de primer nivell procedents d’universitats de Galícia, el País Basc, Catalunya, Astúries i la Comunitat Valenciana, a més de les Illes Balears. Aquesta concurrència d’experts pretén abordar una problemàtica que, segons els organitzadors, afecta diversos territoris autonòmics on el pluralisme lingüístic es troba en risc.
L’anàlisi se centrarà en com articular la protecció jurídica de la llibertat de llengua en espais crítics per a la ciutadania, com són la sanitat, l’ensenyament, la justícia i la creixent administració digital. La tesi de fons de les jornades apunta que la sostenibilitat cultural i lingüística a les Illes Balears es troba en una situació de perill que requereix una reversió urgent des de l’àmbit del dret.
Reformes estatals i drets universals
Més enllà de la diagnosi de la situació actual, el programa preveu entrar en el terreny de les propostes normatives concretes. Els ponents examinaran quines lleis i reglaments s’haurien de modificar per garantir de manera efectiva el dret de tria lingüística quan la ciutadania s’ha d’interactuar amb les institucions de l’Estat.
La reflexió acadèmica culminarà amb una mirada a l’àmbit internacional. La darrera ponència de les jornades plantejarà la viabilitat d’una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics, cercant un marc global que pugui oferir més garanties que els actuals ordenaments interns. La cloenda institucional anirà a càrrec de Carlos Gómez, president del Tribunal Superior de Justícia, i Jaume Carot, rector de la UIB, refermant el pes acadèmic i judicial de la convocatòria.
