La història de la producció independent a Mallorca no sempre s’escriu sota els grans focus de la capital, sinó que sovint troba el seu recer en la tranquil·litat dels pobles d’interior, allà on el silenci permet escoltar amb claredat la música que està per venir. En aquest context neix i creix Red Carpet Productions, un estudi de gravació de concepte boutique i segell discogràfic ubicat a la localitat de Lloret de Vistalegre. Al capdavant d’aquest projecte, colze a colze amb el músic mallorquí Nicolas Chornet-Barcelo, s’hi troba Katia Raby. La directora i cofundadora d’origen canadenc ens obre les portes d’unes instal·lacions d’última generació per oferir-nos una entrevista profunda sobre la creació artística, la viabilitat de la cultura, les residències musicals i la recent aventura de coproduir el Jazz Voyeur Festival. Amb una mirada lúcida i apassionada, Raby desgrana l’ànima d’un espai que ha esdevingut molt més que un simple centre d’enregistrament sonor.
L’origen: un santuari privat obert al món
L’epicentre tecnològic de Red Carpet Productions no va ser concebut en els seus inicis com una infraestructura dissenyada per competir en el complex mercat de la indústria musical. La gènesi del projecte es troba arrelada en un vincle íntim i purament emocional amb l’art sonor. Passejant per les estances de la finca que acull l’estudi, Katia Raby rememora amb nostàlgia com una necessitat personal es va acabar transformant, de manera gairebé inevitable, en un pol d’atracció per al talent illenc i internacional.
«Red Carpet va néixer per l’amor a la cultura i a la música que compartim el meu marit i jo», confessa la directora. «Tenim una finca a Lloret de Vistalegre on fa anys vam crear un espai per tenir un estudi de gravació propi, sense cap intenció que fos un projecte comercial. De manera orgànica vam fer amics músics a l’illa i vam començar a coproduir discos. Fa poc més d’un any i mig vam fer la inauguració oficial de l’estudi. Amb un gran equip de professionals, com en Toni Noguera i l’enginyer de so Pedro Rosa, no deixem de créixer dia rere dia.»
«Aquesta col·laboració és una coproducció necessària perquè la realitat és que cada vegada resulta més complicat organitzar festivals»
– Katia Raby
Més enllà de la gravació: residències i documentals
La visió de Raby trenca frontalment amb la idea estàtica d’un estudi on les bandes es limiten a registrar pistes d’àudio per després marxar. L’objectiu fundacional de la infraestructura és fomentar la interacció humana, oferint un acompanyament integral que cuida tant el resultat tècnic com l’estat creatiu i mental dels artistes durant els seus processos de composició.
«Oferim una residència perquè els artistes puguin venir a buscar inspiració, desenvolupar temes i col·laborar amb altres músics», detalla Raby amb determinació. «Som una casa cultural que no es limita només a ser un estudi d’enregistrament. A més, treballem per donar suport a través de l’IEB i altres institucions per arribar a públics nous i internacionals.»
Aquesta inquietud per l’expansió creativa ha portat l’equip a explorar territoris inèdits fora de l’àmbit estrictament musical. L’aposta pel llenguatge audiovisual es perfila com el pròxim gran repte de l’organització, un salt qualitatiu que busca projectar històries globals amb una forta perspectiva de gènere i col·laboració internacional.
«Estem desenvolupant projectes documentals, com un de centrat en dones que connectarà Europa, l’Àfrica i el Canadà», revela la cofundadora. «És una idea eclèctica que preveiem estrenar el 2027 i que implica deu dies de producció amb residència, organització de transports i treball de guió. Ens trobem justament desenvolupant el projecte amb en Toni Noguera i altres productors de l’illa.»
La trinxera dels festivals: passió contra precarietat
L’organització d’esdeveniments culturals de gran format s’ha convertit en una autèntica cursa d’obstacles. En aquest escenari marcat per la incertesa, Red Carpet ha fet un pas endavant contundent assumint la coproducció del prestigiós Jazz Voyeur Festival. Segons Raby, aquesta implicació no s’entén com un rescat d’emergència, sinó com l’evolució natural d’uns espectadors fidels que han decidit passar a l’acció per garantir la supervivència de la música en viu.
«Sempre hem assistit als concerts, recordo especialment el de José James fa dos anys que em va encantar», explica. «Aquesta col·laboració és una coproducció necessària perquè la realitat és que cada vegada resulta més complicat organitzar festivals. Des de Red Carpet també impulsem el festival Tensamba, on justament aquest dissabte actua el Mirla Riomar Trio amb la seva música brasilera. Ho intentem fer tot, buscant el suport de les institucions com l’IEB, però la veritat és que els pressupostos no arriben per fer que els projectes siguin sostenibles. Al final, no fem això per guanyar diners, sinó per promoure la cultura i la música. Ens uneix l’amor per aquest art.»
«Tenim al nostre segell joves talents vinculats a l’illa com el fantàstic contrabaixista Pere Bujosa, el pianista Pierre Bauzerand, i en Pedro Rosa»
– Katia Raby
El pont entre llegendes internacionals i el talent jove
L’excel·lència tècnica i l’ambient acollidor de Lloret de Vistalegre ja han deixat una empremta inesborrable en figures de rellevància mundial. El pas del grup argentí Scalandrum per les instal·lacions va esdevenir un punt d’inflexió per a l’estudi, demostrant la capacitat de l’illa per generar productes discogràfics del més alt nivell.
«L’experiència amb Scalandrum va ser preciosa», recorda Raby amb un somriure evident. «Van col·laborar en una actuació al Conservatori i després van venir a gravar a Red Carpet. Van quedar tan encantats amb el resultat que el disc s’ha titulat ‘The Red Carpet Session’. Ha estat un honor absolut i una experiència màgica tenir-los cinc dies a casa nostra registrant el seu treball.»
Aquesta connexió amb les grans llegendes continuarà aquesta temporada amb la visita del virtuós Al Di Meola, una incorporació impulsada per la devoció personal del seu soci. «El meu marit és un amant absolut de la guitarra i seva ha estat la idea de portar Al Di Meola enguany, en un format molt més íntim. Ens fa molta il·lusió», subratlla.
Tot i el magnetisme dels grans noms, el segell manté un compromís inquebrantable amb el relleu generacional. Davant el repte d’apropar gèneres com el jazz o les músiques del món a un públic rejovenit, Raby aposta per l’acompanyament estructural des de la base.
«Intentem donar suport a les noves generacions», reivindica fermament. «Tenim al nostre segell joves talents vinculats a l’illa com el fantàstic contrabaixista Pere Bujosa, el pianista Pierre Bauzerand, i en Pedro Rosa, amb el seu enfocament cap a la música brasilera i el jazz. Volem que hi hagi un desenvolupament real i un interès renovat per part dels públics més joves.»
La descentralització escènica cap a Inca
L’expansió del projecte passa per trencar les fronteres de la capitalitat i explorar noves aliances escèniques. En aquest sentit, la col·laboració estratègica amb el Teatre Principal d’Inca marca un abans i un després en la manera d’entendre la programació musical a Mallorca, prioritzant l’excel·lència de l’espai i el tracte humà.
«El Teatre Principal d’Inca és un espai increïble, no només per l’acústica i per ser una obra recentment acabada, sinó perquè compta amb un equip i un director, en Miquel Àngel, que donen un suport absolut», emfatitza Raby. «Ens sentim realment acompanyats. És molt agradable treballar fora de Palma, arribar a altres públics i sentir-nos tan benvinguts a Inca. Aquesta edició és una prova pilot, però estic convençuda que sortirà molt bé i serà una col·laboració de llarga vida per a moltes edicions futures.»
Amb la determinació de qui entén la cultura com un exercici de resistència comunitària, Katia Raby i Red Carpet Productions continuen escrivint, des de l’ombra càlida d’un estudi envoltat de naturalesa, algunes de les pàgines més brillants i necessàries de l’escena musical mallorquina actual.
