L’escriptor Ken Liu torna al gènere de la ciència-ficció amb la publicació de la seva nova novel·la Cuanto vemos o parecemos, ja disponible a les llibreries sota el segell d’Alianza Editorial. L’obra, traduïda al castellà per Raúl García Campos, planteja un escenari de futur proper on la intel·ligència artificial (IA) impregna tots els estrats de la vida quotidiana, l’art i la noció mateixa de veritat. A través de la figura de Julia Z, una jove coneguda anteriorment com l’«òrfena-hacker», Liu construeix un relat que transita entre el technothriller i l’especulació sociològica, allunyant-se de la fantasia èpica de la seva anterior saga per centrar-se en les ombres de la tecnologia actual.
La trajectòria de Julia Z i el pes del passat
La trama se centra en Julia Z, un personatge definit per la seva precocitat en la ruptura dels sistemes de seguretat informàtica. Amb només 14 anys, la protagonista va assolir la notorietat pública en saltar-se les lleis digitals, un fet que la va marcar com una figura d’interès nacional. Anys després, el text presenta una Julia que intenta viure al marge de la societat, oculta als suburbis de Boston i buscant l’anonimat.
Aquesta fragilitat vital es trenca quan un advocat sol·licita els seus serveis per localitzar la seva dona, una celebritat que utilitza la intel·ligència artificial per crear experiències de somnis compartits amb milers de seguidors. La desaparició de l’artista, presumptament segrestada per una banda organitzada, obliga la protagonista a reprendre les seves habilitats tècniques i a enfrontar-se a una estructura social on la identitat és fàcilment manipulable.
El paper de la IA en la creació artística i el control social
Un dels eixos conceptuals de Cuanto vemos o parecemos és la intersecció entre la tecnologia i l’expressió creativa. La novel·la descriu un món on les eines digitals no només faciliten la producció d’imatges o textos, sinó que s’endinsen en el subconscient col·lectiu mitjançant la generació d’experiències oníriques. L’obra de Ken Liu qüestiona la legitimitat de l’art en un entorn on qualsevol producte pot ser una falsificació o una construcció sintètica.
Aquest context serveix per analitzar el poder de les plataformes digitals i com aquestes poden ser utilitzades per exercir control o per crear realitats paral·leles que substitueixen la percepció física. La recerca de Julia es converteix, així, en una anàlisi de les esquerdes del somni americà en la seva versió més tecnològica, on la tenacitat de la protagonista és l’única eina per destriar els fets de les aparences.
Ken Liu i el retorn a la ciència-ficció especulativa
Ken Liu, nascut a Lanzhou (Xina) el 1976 i resident a Massachusetts, s’ha consolidat com una de les veus més rellevants de la ficció contemporània. Després d’haver explorat la fantasia a la saga La dinastia del Dent de Lleó, l’autor recupera amb aquest títol la línia de pensament que ja va mostrar a les seves antologies de relats El zoo de papel i La chica oculta.
A diferència d’altres obres del gènere que busquen l’impacte visual, Liu sol centrar el seu interès en les implicacions humanes i ètiques dels avenços científics. En aquest cas, la novel·la no només funciona com una narrativa d’intriga, sinó com un advertiment sobre la pèrdua de privadesa i l’erosió de la realitat en una societat hiperconnectada.
