Kenai Alkazar arriba a Inca amb una proposta que combina fotografia, entrevistes i pensament contemporani. El dimecres 9 de juliol de 2025, a les 19.30 h, el Museu del Calçat i de la Indústria acollirà la inauguració de Superstars. Un ensayo visual sobre la estética, la cultura pop y los referentes, dins la programació del Orgullosament Inca, una exposició que es desplega com a extensió d’un llibre homònim i d’un procés creatiu que l’autor ha desenvolupat durant gairebé vuit anys.
L’artista ha fotografiat més de 150 persones amb una càmera Polaroid i ha entrevistat una trentena de referents del món cultural. El resultat és una exploració col·lectiva sobre la identitat i el paper que hi juguen l’estètica i els models a seguir.
“Són fotos sense filtres, sense retocs, sense postproducció”
– Kenai Alkazar
Un projecte construït sobre admiracions reals
“Va sorgir a partir dels meus propis referents”, explica Alkazar en conversa amb UEP! Mallorca. “Vaig tenir la idea de retratar aquestes persones que per a mi són llegendes i superestrelles. I no només fer la foto, sinó conversar amb elles, entendre d’on vénen, què representen.”
A poc a poc, el projecte va anar agafant cos. El procés implicava contactar amb artistes, creadors, activistes, persones visibles en l’espai públic. “Tots els que surten al projecte han estat supercol·laboratius. No hi ha hagut problemes. Cap. T’ho dic de veres. L’únic repte ha estat logístic, perquè visc a Pamplona i gairebé tot s’ha fet a Madrid i Barcelona.”
Format únic, retrats irrepetibles
Una part central del projecte és el format Polaroid. No es tracta d’un recurs nostàlgic, sinó d’una aposta conceptual. “Són fotos sense filtres, sense retocs, sense postproducció. El que hi ha és el que hi ha. Això les fa molt potents. Hi ha gent que m’ha dit ‘quina ràbia no haver-ho pensat abans’. Perquè tot i ser un format conegut, aquí adquireix un significat nou.”
Les imatges són irrepetibles. “Hi ha una sola còpia. Si es fa malbé, es perd. No es pot tornar a fer. I això li dona valor, però també responsabilitat. Les guard dins un àlbum, a la foscor, perquè són molt delicades.”
Del cafè a l’exposició
Moltes de les sessions van començar amb una trobada informal: un cafè, una conversa, i després la foto. Altres vegades, la instantània s’havia de repetir per problemes tècnics, com les veladures provocades pels escàners dels aeroports. “N’hi ha que varen sortir perfectes a la primera, com la d’Alaska. Però d’altres, com que treballes amb material sensible, de vegades no es pot salvar.”
Kenai Alkazar no ha comptat amb el suport d’una editorial convencional. “M’ho he autoeditat tot. He contactat amb premsa, he organitzat les exposicions, ho he mogut tot jo. Sense ambició, només amb ganes. I està funcionant. La inauguració a Madrid va ser massiva. Hi va venir moltíssima gent. I ara ja tinc dates tancades per l’any que ve. Fins i tot particip en una fira internacional d’art. És molt bèstia.”
“El món està ple de gent increïble. Com no fer-los un lloc?”
– Kenai Alkazar
El llibre, una extensió del projecte
El llibre Superstars no és un catàleg, sinó un complement que enriqueix el projecte. Conté una selecció d’imatges i converses que funcionen com a assaig coral sobre els codis de la cultura pop i les formes de representació visual. “És un projecte multigeneracional. Hi connecta gent de totes les edats. Alguns per la forma, altres pel contingut. I la gent ho rep com una cosa molt natural, perquè no hi ha artifici.”
Una obra oberta que no s’atura
El projecte, explica l’autor, continua viu. “Sempre dic que mentre hi hagi algú que m’inspiri, seguiré. Estic fent fotos noves, entrevistes noves. És probable que en surti una edició actualitzada. No tanc res. El món està ple de gent increïble. Com no fer-los un lloc?”
Kenai Alkazar no parla des de la distància, sinó des de l’admiració i la implicació directa. El seu enfocament combina passió, mètode i una mirada sobre el món que passa per la imatge com a espai de trobada. A Mallorca, aquest recorregut troba una nova parada. Però la ruta segueix oberta.
