El llibre A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases (Bauplan Books) de Jean-Philippe Kindler proposa una lectura incisiva de la societat contemporània, des d’una perspectiva política que aposta per recuperar el sentit col·lectiu del benestar. L’autor, reconegut a Alemanya per la seva activitat artística i crítica, interpel·la tant a la dreta com a l’esquerra, exigint una revisió profunda del discurs polític actual i dels seus límits.
Kindler no escriu des de la distància, sinó des de la implicació personal i generacional. En aquest assaig, critica el desplaçament del debat polític cap a qüestions identitàries i individuals, i reivindica el retorn a una lluita de classes que situï la justícia social com a eix central.
Una crítica als límits del discurs progressista
Amb una estructura que convida a repensar conceptes bàsics com la pobresa, la felicitat, la crisi climàtica o la democràcia, Kindler estructura el llibre entorn a la repolitització d’aquestes qüestions. Ho fa des d’una postura escèptica amb les respostes de l’esquerra institucional, a la qual retreu el seu pudor davant de qualsevol proposta utòpica o d’ampli abast.
El text no s’estalvia crítiques ni concessions. Considera que el llenguatge de l’esquerra ha estat absorbit pel marc del capitalisme liberal, fins al punt de transformar la idea del “bé comú” en una qüestió de benestar individual, sovint reduïda a l’autoestima o al desenvolupament personal. Això, segons Kindler, debilita la capacitat transformadora del pensament progressista.
El debat sobre l’individualisme i la societat
L’autor posa especial èmfasi en la despolitització de la vida quotidiana. Pren com a punt de partida afirmacions històriques com les de Margaret Thatcher, que negava l’existència de la societat com a tal, per denunciar la consolidació d’un model social basat en la responsabilitat individual. Per Kindler, aquesta visió ha penetrat també en sectors de l’esquerra, disfressada de sensibilitat identitària.
Les preguntes que planteja no són retòriques: “Com hem arribat fins aquí? Per què no hi ha alternatives clares al model capitalista?” L’autor defensa que aquesta absència d’horitzons compartits ha conduït a un consens social que accepta el capitalisme com a únic sistema possible, mentre es menysté qualsevol proposta de canvi estructural.
Una crida a recuperar el “nosaltres”
El llibre també revisa el concepte de comunitat. Kindler alerta del perill d’un “nosaltres” excloent, però reclama recuperar-lo des d’una òptica emancipadora. El repte, diu, és establir punts en comú que no es basin en la diferenciació, sinó en la pertinença a una mateixa classe social: la que només disposa de la seva força de treball.
Amb aquest plantejament, A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases no es limita a la crítica, sinó que pretén reobrir el debat sobre allò que es considera una “bona vida”. Una vida que, segons Kindler, no pot desvincular-se de la lluita col·lectiva per transformar les condicions materials.
Publicació i recepció
Publicat per Bauplan Books dins la col·lecció seriecero i traduït al castellà per Borja Villa Pacheco, el llibre ha estat objecte d’atenció en cercles crítics i acadèmics. L’autor, conegut també per la seva activitat escènica i reconegut amb premis com el Prix Pantheon i el Deutscher Kabarettpreis, combina el llenguatge del cabaret polític amb l’assaig teòric, cosa que li permet arribar a públics diversos.
A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases és, en definitiva, un exercici d’interpel·lació. Un text que no ofereix solucions tancades, però que convida a repensar els fonaments ideològics del nostre temps, amb voluntat de debat i sense concessions.
