Els anys vuitanta van ser un moment de canvi accelerat. Entre 1984 i 1988, un grup de joves va protagonitzar un moviment cultural i polític alternatiu que avui torna a ser analitzat. El estado de las cosas de Kortatu (Lengua de Trapo) és un llibre escrit per Roberto Herreros i Isidro López que revisa aquell període a través de la trajectòria del grup basc Kortatu, una de les bandes centrals de l’escena punk estatal.

Qui són els autors

Roberto Herreros, periodista i músic, ha treballat a mitjans com Rockdelux, Rolling Stone, RNE, El Confidencial i CTXT. També ha estat vinculat a projectes com Ladinamo, Fundación Robo i l’Ateneo La Maliciosa. Per la seva banda, Isidro López, investigador, ha format part de col·lectius com l’Observatorio Metropolitano, la Fundación de los Comunes i la revista Zona de Estrategia. Tots dos comparteixen una trajectòria d’activisme i anàlisi crítica de la cultura i la política contemporànies.

Què analitza el llibre

El llibre se centra en el context sociopolític i cultural de mitjan anys vuitanta, especialment al País Basc, però també a escala estatal. Segons els autors, aquella època es caracteritzà per una acceleració dels esdeveniments. El estado de las cosas, títol del segon disc de Kortatu, serveix de punt de partida per explorar qüestions com la reconversió industrial, la repressió política, el terrorisme d’Estat i l’aparició de noves formes de dissidència cultural.

L’assaig parteix de la música per construir una lectura alternativa de la Transició espanyola. Les cançons de Kortatu, i el seu entorn immediat —radios lliures, centres socials okupats, butlletins de contrainformació— van donar forma a un espai cultural que va mantenir viva la crítica des de l’esquerra fins a l’aparició del moviment 15M.

On se situa el relat

L’obra situa la història de Kortatu dins d’un marc més ampli. No es tracta només d’un relat musical, sinó d’un testimoni coral de diversos protagonistes que visqueren aquells anys des del carrer, les sales de concerts i els espais autogestionats. L’escena punk i el seu entorn van esdevenir espais de resistència on el llenguatge musical s’articulava amb discursos polítics, pràctiques col·lectives i nous estils de vida.

Per què ara

El llibre s’insereix en un moment en què diversos autors i investigadores revisiten el llegat de la contracultura dels vuitanta amb una mirada analítica. A més, la trajectòria posterior d’aquella generació —i els vincles amb processos polítics recents com el 15M— ofereix un fil directe entre passat i present. L’objectiu dels autors és traçar aquesta genealogia crítica a partir d’una obra que combina anàlisi, memòria oral i context històric.

Un document per entendre una època

El estado de las cosas de Kortatu se suma al conjunt de llibres, documentals i assaigs que han intentat explicar per què la música alternativa dels vuitanta va tenir un paper fonamental en l’articulació d’un imaginari de ruptura. El relat dels Herreros i López es construeix des del rigor documental i el testimoni dels qui visqueren aquell moment en primera persona, sense nostàlgia ni simplificacions.