La plataforma Filmin estrena el pròxim dijous 31 d’octubre La acusación, una pel·lícula del director francès Teddy Lussi-Modeste que aborda el tema de l’assetjament a professors en instituts. El film, un thriller inspirat en fets reals, està protagonitzat per l’actor François Civil i compta amb guió del mateix Lussi-Modeste juntament amb la cineasta Audrey Diwan. La música ha estat composta per Jean-Benoît Dunckel, membre del duo Air.
Una història basada en una experiència real
La acusación s’inspira en una vivència personal de Lussi-Modeste durant la seva etapa com a docent. Segons ha explicat, tot va començar quan la consellera d’educació del centre on treballava li va entregar una carta d’una alumna de 13 anys que l’acusava d’haver-la mirat mentre es tocava el cinturó. A partir d’aquell moment, el cas es va descontrolar: va rebre amenaces de mort per part d’un dels germans de l’alumna, i un altre la va acompanyar a presentar una denúncia. Lussi-Modeste assegura que es va negar a agafar-se la baixa mèdica perquè la considerava una confessió implícita de culpabilitat.
El director explica que aquell episodi li va generar por, vergonya i culpa. A partir d’aquesta experiència, i juntament amb Audrey Diwan, van decidir construir una ficció que recollís les emocions viscudes. “Molt aviat vaig entendre que la pel·lícula havia de tenir forma de thriller per mantenir la tensió fins a l’explosió final”, declara Lussi-Modeste.
Un professor al centre de la tempesta
El film segueix el personatge de Julien, un jove professor de secundària que intenta establir una relació de confiança amb el seu alumnat. Mostra una atenció especial cap a una alumna tímida anomenada Leslie, fet que desperta sospites entre altres estudiants. A partir d’aquí, comencen a circular rumors i sorgeixen acusacions sense fonament contra el mestre.
La pel·lícula planteja una pregunta central: qui diu la veritat, el professor o els alumnes? Amb aquest plantejament, Lussi-Modeste i Diwan construeixen una història que vol reflectir la fragilitat de la figura docent davant d’acusacions i judicis socials precipitats.
Jean-Benoît Dunckel i la música del desconcert
La banda sonora ha estat composada per Jean-Benoît Dunckel, membre del reconegut duet Air i autor de música per a pel·lícules com The Virgin Suicides de Sofia Coppola. El compositor aporta una dimensió sonora que acompanya la tensió narrativa del film, tot reforçant el seu caràcter de thriller psicològic.
#PasDeVagues: silenci a les aules
El títol original del film, Pas de Vagues, fa referència a un moviment sorgit a França durant la dècada de 2010 entre el professorat. El hashtag #PasDeVagues es va fer viral el 2018 arran de la difusió d’unes imatges en què un alumne amenaçava una professora amb una pistola falsa. El terme reflecteix una actitud institucional de no crear conflictes i evitar escàndols, que ha generat un clima de silenci i desprotecció entre el personal docent.
El moviment denuncia la violència a les aules, la manca de suport institucional i la precarietat estructural del sistema educatiu. Diversos professors han decidit fer públiques les seves experiències per reclamar una resposta política i social davant d’aquest fenomen.
El valor de continuar ensenyant
Tot i la situació que va viure, Lussi-Modeste continua exercint com a professor de llengua francesa als suburbis de París. En declaracions recents, ha afirmat que no contempla deixar l’ensenyament: “La docència continua sent una professió necessària. Vinc de la comunitat gitana, i l’escola em va permetre arribar a ser professor i cineasta”.
Teddy Lussi-Modeste i Audrey Diwan, una col·laboració amb rerefons
Lussi-Modeste va néixer l’any 1978 a La Tronche (França) i pertany a la comunitat gitana. El seu debut com a director de llargmetratges va ser amb Jimmy Rivière (2011), seguit per Le prix du succès (2017), seleccionada als festivals de San Sebastián i Toronto. Audrey Diwan, coguionista del film, va guanyar el Lleó d’Or a Venècia per L’événement, una adaptació de la novel·la autobiogràfica d’Annie Ernaux.
Amb La acusación, tots dos traslladen a la ficció una història que obre interrogants sobre la fragilitat del sistema educatiu, el poder de les percepcions i la línia fina entre autoritat i abús.
