L’estratègia de la internacionalització sovint cau en la trampa del paracaigudisme: aterrar en una fira, vendre i marxar sense deixar rastre. La nova aliança LA BIBI + REUS a Mèxic sembla voler corregir aquest vici del mercat de l’art contemporani amb una aposta que prioritza la permanència sobre l’esdeveniment. Aprofitant la Setmana de l’Art 2026, la galeria resultant de la fusió entre els projectes de La Bibi i Fran Reus inaugura una seu fixa a l’Estat de Morelos, concretament a l’Hacienda Acamilpa. No es tracta només d’una expansió comercial, sinó d’un intent de generar un espai de producció i diàleg que funcioni com a contrapès a la immediatesa de la fira Zona Maco.
Del ‘white cube’ a l’arquitectura industrial colonial
Mentre el gruix del mercat es concentrarà del 4 al 8 de febrer al Centre Citibanamex de Ciutat de Mèxic —on la galeria també serà present al booth E104—, el projecte a Morelos s’articula des d’una altra lògica temporal. L’espai escollit és una antiga fàbrica de sucre fundada el 1604 pel Col·legi de Crist, una estructura que va sobreviure a la Revolució i a l’abandonament per convertir-se en un santuari arquitectònic allunyat del soroll polític.
La inauguració d’aquest espai es formalitza amb l’exposició col·lectiva Vuelo Directo: PMI – MEX. El títol, que podria semblar un simple eslògan logístic, amaga una intenció curatorial clara: establir una ruta de doble sentit. La mostra posa en diàleg artistes internacionals i mallorquins com Bel Fullana, Alejandro Javaloyas o Grip Face amb creadors mexicans com Guadalupe Salgado i Chavis Mármol. És un exercici de confrontació i convivència en un entorn on l’arquitectura històrica pesa tant com les peces contemporànies.
La memòria històrica com a aval intel·lectual
El projecte busca una legitimitat històrica fascinant. La galeria recupera la figura del muralista Roberto Montenegro, qui entre 1914 i 1919 va viure refugiat a Mallorca fugint de la Primera Guerra Mundial. Allà va conviure amb Anglada Camarasa i va realitzar el seu primer mural.
Aquesta referència no és gratuïta; serveix per emmarcar l’arribada de LA BIBI + REUS a Mèxic no com una invasió cultural, sinó com un retorn cíclic o una continuïtat d’aquells intercanvis de principis del segle XX. Si Montenegro va trobar a l’illa un refugi per transformar la seva pintura, la galeria proposa ara l’Hacienda Acamilpa com un espai de residència i producció similar per als artistes actuals, invertint la ruta geogràfica.
Una fusió per consolidar posicions
Aquest moviment també serveix per oficialitzar davant el mercat llatinoamericà la unió de forces entre La Bibi, fundada el 2021, i la trajectòria de Fran Reus, actiu des de 2016. Sota la marca LA BIBI + REUS, el projecte es redefineix aquest 2026 amb una estructura més ambiciosa que inclou galeria de doble espai i residència d’artistes.
La programació prevista per a la nova seu mexicana inclou, després de la col·lectiva inaugural de febrer, una sèrie d’exposicions individuals encara per confirmar a la tardor, mentre que el cicle es tancarà amb el retorn de les obres a Mallorca, completant així el concepte de “vol directe” de tornada. Queda per veure si aquest esforç per “construir ponts” i generar “arrelament” aconseguirà transcendir la dinàmica colonial que sovint impregna les iniciatives europees a Mèxic, o si realment aconseguirà l’objectiu de crear un ecosistema cultural híbrid i sostenible.
