La caja de Pandora, publicada per Garbuix Books, és la darrera obra del dibuixant i guionista Ángel de la Calle. Situada en el context de la Transició espanyola, la novel·la gràfica revisita els anys setanta a partir d’una trama d’autoficció. L’autor s’hi retrata com un jove militant antifranquista que aspira a convertir-se en autor de còmics i que, en plena fi del règim, viu entre la tensió política, les il·lusions de canvi i les contradiccions de l’època.
El fil narratiu s’articula des del punt de vista d’un Ángel de la Calle ja adult, que rep misterioses telefonades nocturnes demanant per un tal Juan Ángel. Aquest personatge oblidat, un antic dibuixant asturià dels anys de joventut del protagonista, es converteix en una obsessió que dona peu a una exploració sobre la memòria, la identitat i el desencant.
Una mirada crítica a la Transició
La caja de Pandora és, segons el propi autor, un retrat crític del procés de canvi polític que va seguir la mort de Franco. La novel·la s’endinsa en les decisions dels protagonistes anònims d’aquell moment històric i recull el malestar, la desil·lusió i el cost de mantenir la coherència enmig del procés. Ángel de la Calle incorpora fragments que qüestionen directament la narrativa dominant sobre la Transició: “El poder mai no va canviar de mans”, escriu en un dels passatges.
El llibre alterna passat i present per mostrar com aquells fets van marcar una generació. L’estructura híbrida entre ficció i autobiografia genera un relat on l’autor es converteix tant en narrador com en personatge. La complexitat del format reflecteix també la confusió i el desencant d’una època que, segons la proposta de l’autor, no va complir les expectatives de ruptura amb el règim anterior.
Una obra que completa una trajectòria
Amb La caja de Pandora, Ángel de la Calle tanca el que alguns han anomenat “la trilogia del Ángel”, formada també per Modotti, una mujer del siglo XX i Pinturas de guerra. Tot i que l’autor admet que mai va planificar aquestes obres com una trilogia, reconeix que comparteixen personatges i un interès comú per la història social de la cultura del segle XX.
Els anys vint i trenta amb Modotti, els seixanta amb Pinturas de guerra i ara els setanta amb La caja de Pandora conformen un recorregut per dècades clau a través de la mirada d’un autor que es mou entre la biografia i la reflexió cultural. L’obra actual, diu, va passar per diversos títols abans d’adoptar el definitiu, un procés que reflecteix també el caràcter fragmentari i en construcció de la memòria personal i col·lectiva que retrata.
Un llarg recorregut dins i fora del còmic
Ángel de la Calle (Molinillo de la Sierra, 1958) va començar la seva carrera a finals dels anys setanta a la revista Star i ha publicat en mitjans com El Víbora, Zona 84 o Comix Internacional, a més de revistes internacionals. El 2003 va publicar Modotti, obra que va obtenir diverses nominacions i premis. El 2017 va arribar Pinturas de guerra, amb reconeixements a Espanya, França, Brasil i Argentina, entre d’altres.
A més de la seva obra com a autor de còmics, De la Calle també ha publicat diversos llibres sobre la història del còmic i ha estat vinculat durant 36 anys a l’organització de la Semana Negra de Gijón. També és fundador i director de les Jornades Internacionals del Còmic Villa de Avilés.
Amb La caja de Pandora, torna a combinar la narrativa gràfica amb l’anàlisi històrica i la introspecció. El llibre sorgeix d’un llarg procés creatiu amb diferents etapes i títols provisionals, com Preguntan por Juan Ángel o Paez que nun foi ayeri. L’autor explica que el títol definitiu reflecteix el risc i les idees “perilloses” que s’hi amaguen, comparant la creació artística amb una capsa que, un cop oberta, ja no es pot controlar.
Tema poc explorat en el còmic espanyol
La caja de Pandora aborda un període històric poc tractat dins del còmic espanyol: la Transició. A diferència d’altres formats, la novel·la gràfica permet a De la Calle jugar amb la combinació d’imatge, text i estructura narrativa per qüestionar les versions oficials i explorar les contradiccions de l’època.
Aquest enfocament es manté en línia amb la trajectòria de l’autor, marcada per l’interès en figures històriques, processos socials i memòria cultural. L’obra s’inscriu així en una línia de treball que interpel·la al lector jove i crític, amb la voluntat de repensar els relats establerts a través del còmic com a eina narrativa i documental.
