La Fira del Llibre de Palma ha començat oficialment aquest divendres 30 de maig amb el pregó a càrrec de Maria i Lleonard Muntaner. Els editors, pare i filla, varen ser els encarregats d’obrir la 43a edició d’aquest esdeveniment literari que s’allargarà fins al 8 de juny. Durant l’acte inaugural, celebrat a la capital balear, els pregoners varen oferir un recorregut per la història de les llibreries i editorials mallorquines, centrant-se especialment en el paper que varen tenir durant el franquisme i la seva evolució fins a l’actualitat. PROGRAMA DE LA FIRA DEL LLIBRE.
Un pregó escrit a quatre mans
El discurs, llegit per Maria Muntaner però redactat conjuntament amb el seu pare, va ser una mirada coral al passat i present del sector del llibre a Palma. Maria Muntaner explicà que varen redactar el pregó “a quatre mans”, una pràctica habitual en la seva trajectòria professional conjunta. La intervenció va servir per traçar una genealogia de llibreries i iniciatives editorials mallorquines que varen tenir un pes significatiu, tant durant les dècades de resistència cultural com en el context de la professionalització actual.
Llibreries i editorials com a espais de resistència
Lleonard Muntaner va recordar com, en la Palma dels anys cinquanta, les llibreries varen esdevenir espais clau de resistència antifranquista. Cità exemples com Llibres Mallorca —vinculada a l’Editorial Moll— i la Revista Cort, amb la seva posterior transformació en Editorial Cort. Altres iniciatives destacades foren Daedalus, L’Ull de Vidre, Logos i la Llibreria Tous, totes elles amb una marcada orientació ideològica i editorial.
També es mencionaren projectes com Llibres Turmeda i els “Quaderns de Poesia”, vinculats a la trajectòria literària del mateix Lleonard Muntaner. El pregó va recuperar moments com la presentació de Temptant l’equilibri o la lectura completa de Blai Bonet de Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, com a mostres de l’efervescència cultural d’aquells anys.
L’especialització com a nou model
En el tram final del pregó, Maria Muntaner analitzà la transformació del sector des de finals dels anys setanta. Segons explicà, el model ha evolucionat cap a una “professionalització” que ha provocat una especialització de rols: editors, llibreters i escriptors solen mantenir funcions diferenciades. Això ha generat una nova manera de gestionar les llibreries, amb projectes estables com Embat o Llibres Colom, que celebren enguany els seus cinquanta anys i rebran un homenatge durant la fira.
També destacà que moltes llibreries han esdevingut espais culturals que organitzen activitats més enllà del propi establiment, participant en festivals i fires com la mateixa Fira del Llibre o la Setmana del Llibre en Català.
Diagnosi del present i reivindicació del llegat
Els Muntaner varen aprofitar el pregó per reflexionar sobre la situació actual del sector editorial i el paper de les llibreries a Palma. Van insistir en la importància de conservar el patrimoni cultural vinculat al llibre i varen denunciar la manca d’implicació institucional en la protecció de biblioteques particulars i arxius.
Amb una mirada panoràmica, recordaren que avui conviuen editorials amb una llarga trajectòria i noves iniciatives, així com traductors, il·lustradors, llibreters i lectors que mantenen viu el teixit cultural. El discurs va concloure amb una crida a reconèixer i cuidar aquest ecosistema com un llegat viu per a les futures generacions.
