El passat 6 de febrer de 2026, a Palma, Casa Planas va formalitzar la creació del seu patronat fundacional. Aquesta passa coincideix amb el desè aniversari de la recuperació de l’antiga fàbrica de fotografia com a centre cultural i marca el pas d’un model de gestió independent cap a una estructura de fundació privada. L’objectiu d’aquest canvi és garantir la sostenibilitat i augmentar l’impacte de les seves línies d’investigació sobre la imatge i el turisme a les Illes Balears.
L’operació compta amb el suport financer del Govern de les Illes Balears a través d’una subvenció nominativa, a més de l’ajuda del Ministeri de Cultura per a la promoció de la fotografia durant aquest 2026. Aquesta injecció de recursos públics respon a la voluntat de dotar d’estabilitat un projecte que custodia el fons documental del Planas Archive i que utilitza la imatge com a eina de mediació social i pensament crític.
Un patronat amb majoria femenina i perfils tècnics
La nova estructura de govern de la Fundació destaca per una presència notable de dones en càrrecs de responsabilitat i per la transversalitat dels perfils seleccionats, que abasten des de l’acadèmia fins a la gestió arxivística. La presidència de l’entitat recau en l’artista i investigadora Marina Planas, mentre que la secretaria és exercida per Beatriz Niño, en representació de Nial Art S.L..
El patronat integra figures amb una trajectòria consolidada en el sector cultural. Entre elles, Silvia Omedes, representant la Fundación Photographic Social Vision, i Joan Boadas, expert en gestió d’arxius. També hi participen institucions com la Universitat de les Illes Balears (UIB), representada per Joan Carles Oliver, i la Fundació Art Serra, amb Miquel Rullán. El llistat es completa amb Imma Prieto, experta en comissariat d’art contemporani, i Maria Ramis i Catalina Antich com a vocals.
De la fàbrica industrial al centre d’investigació
L’origen de Casa Planas es remunta a l’abril de 2015, quan es va reobrir l’antiga infraestructura industrial de la família Planas per transformar-la en un centre d’investigació i creació artística. Des de llavors, l’espai ha funcionat com un ecosistema on conviuen estudis d’artistes, espais de coworking i un programa de beques dedicat a analitzar l’imaginari turístic, element central de l’economia i la cultura balear.
La missió de la fundació no es limita a la conservació física de les fotografies, sinó que se centra en la «socialització» del fons documental. Això implica interpretar de forma interdisciplinar com s’ha construït la imatge de les illes cap a l’exterior i com aquesta iconografia influeix en el desenvolupament territorial actual. Amb aquesta nova figura jurídica, el centre busca reforçar el paper del creador i de l’investigador com a agents actius dins el teixit social i econòmic de l’arxipèlag.
