La Fundació Mallorca Literària amplia el seu arxiu amb els llegats de Maria-Antònia Oliver i Andreu Ferrer

La Fundació Mallorca Literària amplia novament els fons del seu arxiu documental i bibliogràfic d’especialització literària amb la signatura de sengles acords de col·laboració amb els familiars de Maria-Antònia Oliver i Andreu Ferrer. Aquests acords impliquen un important increment en fons bibliogràfic (més de 4.500 exemplars) i, especialment, en catalogació, conservació i accessibilitat de fons documentals de gran importància en l’àmbit de les lletres, tant de gèneres literaris escrits –novel·la, assaig, teatre, guió televisiu, en referència al fons de MAO- com de patrimoni oral –compilació etnopoètica i folklorística en el cas d’Andreu Ferrer Ginard.

D’una banda, la FML ha signat un acord de col·laboració amb els familiars de Maria-Antònia Oliver per a la cessió del llegat de l’escriptora. Aquest llegat està format per la seva biblioteca personal, amb més de 4.500 exemplars, i un seguit de béns i objectes de l’autora. A més, i a fi de garantir també l’accessibilitat del llegat documental de l’autora, la Fundació Mallorca Literària ha subscrit també acord de col·laboració amb la Biblioteca Nacional de Catalunya –que en custodia els originals, per voluntat expressa de l’autora- per digitalitzar completament aquest llegat documental i facilitar-ne la catalogació i accés des de les seus a Barcelona (BNC) i Binissalem (FML), on podrà ser consultat indistintament. Es tracta d’un llegat documental que consta de més de 14.000 unitats digitals. El procés de digitalització s’ha planificat en 2 fases que tindran lloc durant aquest any 2023:

  • La primera fase, ja executada, permet a la FML disposar actualment d’un primer bloc documental referent a: Correspondència, Obra de creació i Traduccions.
  • La segona fase, que es durà a terme abans del desembre de 2023, consta de diversa documentació personal, d’activitat professional, impresos, obres d’altri i altres documents esparsos.

Maria-Antònia Oliver és una autora cabdal en la història literària i cultural de Mallorca i en la literatura catalana en general, per això des de la Fundació es considera aquest acord de gran importància. La incorporació del llegat de Maria-Antònia Oliver a l’arxiu de la Fundació Mallorca Literària implicarà la difusió i divulgació de la figura de l’autora a través dels seus projectes i activitats, que la faran accessible tant al públic general com a investigadors i estudiosos.

En aquest sentit, la Mallorca Literària crearà una biblioteca i sala de lectura Maria-Antònia Oliver a la Casa Llorenç Villalonga a Binissalem. Des d’aquest espai es posarà en marxa un projecte de dinamització i divulgació de l’obra de l’autora i de la narrativa en català, assessorat pel doctor Carles Cortès (Universitat d’Alacant), investigador especialitzat i amic personal de l’autora. En aquesta sala, a més de trobar-hi el llegat bibliogràfic de l’escriptora, s’hi exposaran els objectes i béns llegats i es guiarà el visitant en itineraris lectors dins de la pròpia biblioteca de l’autora, amb voluntat que aquest sigui un llegat viu, ben accessible i dedicat al foment de la lectura.

D’altra banda, la Fundació Mallorca Literària també ha signat un acord de col·laboració amb Andreu Ferrer Artigues, hereu d’Andreu Ferrer Ginard, per a la cessió del llegat documental de l’escriptor i folklorista. Aquest llegat està format pel seu arxiu documental integrat per 24 arxivadors i 4 capses de documentació de recerca folklòrica amb més de 2.000 ordres de classificació que contenen més de 5.000 referències folklòriques que segueixen el quadre de classificació elaborat pel mateix autor. Aquest important llegat documental abraça les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i constitueix un autèntic tresor en l’àmbit de la folklorística i l’etnopoètica, només parcialment publicat per part del propi autor en la revista El tresor dels avis, que ell mateix va crear i impulsar entre 1922-1928. La incorporació d’aquest llegat complet en permetrà l’inventari, catalogació i digitalització imprescindibles per a la seva conservació, i també el seu estudi comparat amb la revista publicada i amb altres fons de folklorística essencials com són el Cançoner Popular i el Calendari Folkòric de Rafel Ginard. Amb aquesta incorporació la FML assumeix també el compromís d’estudiar i contribuir a la divulgació de l’obra i tasca d’Andreu Ferrer.

El tresor dels Avis era una «Revista d’etnologia, mitologia i folklore de les Balears», encara que acollia també materials i col·laboracions de Catalunya. Els seus objectius eren la recopilació, la preservació i la difusió del folklore. També tenia la voluntat de servir d’òrgan de comunicació entre les persones interessades en aquesta temàtica. Amb aquest enfocament, Andreu Ferrer organitzà una xarxa de corresponsals i col·laboradors que s’anomenaven «Amics de la Tradició Popular» (ATP). Aquests col·laboradors disposaven d’uns qüestionaris que havien d’emplenar amb els fruits de les seves recerques i després transmetre’ls a la revista Tresor dels Avis. Els materials així obtinguts es publicaven i passaven a formar part de l’Arxiu de Folklore Balear, on es catalogaven a partir d’una classificació decimal inspirada en la que fan servir a les biblioteques i adaptada als materials folklòrics. Pel que fa als continguts, cal destacar el seu caràcter miscel·lani sempre en el context dels estudis de folklore: el costumari, les festivitats, les supersticions, el culte i el folklore litúrgic, la mitologia, la medicina popular, les cançons i els balls, el llegendari, les rondalles, la meteorologia popular, la paremiologia i l’enigmística, etc.

Entre els erudits i folkloristes que publicaren a Tresor dels Avis podem citar Rossend Serra i Pagès, Antoni M. Alcover, Joan Amades, Valeri Serra i Boldú, Mateu Obrador, Antoni Noguera, Francesc Camps i Mercadal, Antoni Pons, Bartomeu Forteza i Francisca Catany, entre d’altres. Tot i això, el principal redactor de la revista era, sens dubte, el mateix Andreu Ferrer, qui amb la seva feina constant i la seva voluntat insubornable va fer possible la publicació que assolí un nivell de qualitat molt estimable. El tancament de la revista el 1928 semblava ser provisional i la voluntat de Ferrer era reprendre la publicació el més aviat possible, però circumstàncies socials, polítiques, econòmiques i personals feren impossible aquesta represa. Amb tot, Ferrer prosseguí al llarg dels anys la seva tasca en altres publicacions –com la revista Cort- i continuà amb la recopilació de materials per a bastir un Arxiu de Folklore de les Illes Balears, el seu gran somni.

Redacción

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore