En el marc de la celebració de l’Art Palma Brunch 2026, la galeria Maior de Pollença (Plaça Major, 4-1º) inaugura el pròxim dissabte 21 de març la mostra ‘Bidonville’. Es tracta de la primera exposició individual a l’Estat espanyol de l’artista milanesa Paola Risoli, una proposta fruit de la col·laboració amb Gagliardi e Domke Contemporary. La selecció d’obres planteja un recorregut per una sèrie d’interiors simbòlics que utilitzen el rebuig industrial com a contenidor conceptual, articulant una recerca que transita entre la lliçó arquitectònica i la narrativa cinematogràfica.
L’objecte descartat com a contenidor de memòria
Paola Risoli articula espais detallats que insereix en suports inusuals com barrils de gasolina, contenidors d’oli o antics televisors. Aquestes maquetes tridimensionals funcionen com a “enquadraments” d’ambients ficticis, on el buit de figures humanes suggereix una espera o una absència. La seva formació en Història i Crítica del Cinema a la Universitat de Torí es reflecteix en aquestes escenografies que actuen com a sets d’una pel·lícula que aguarda ser activada per la mirada del públic.
L’exposició a la galeria Maior inclou dos barrils que alberguen aquestes microestructures, complementats per cinc fotografies que documenten i expandeixen aquests universos. El joc d’escales entre l’objecte físic i la imatge captada proposa una dualitat entre el refugi segur i el zulo claustrofòbic, forçant el visitant a observar allò que habitualment queda ocult sota la superfície de la normalitat urbana.
Una mirada als marges i el buit conceptual
A ‘Bidonville’, Risoli dirigeix l’atenció cap al món dels silenciats i els marginats. Les escenes operen com a metàfores del subconscient, on la quotidianitat es transforma en una zona desconeguda que evoca l’estètica de cineastes com David Lynch o Abel Ferrara. Aquesta atmosfera, que el text de Francesco Giaveri vincula amb el nihilisme de Nietzsche, convida a mirar de front el buit per reconstruir sobre terreny erm, separant l’essencial de l’accessori en una societat postindustrial.
L’exposició també serveix per consolidar la col·laboració entre la galeria pollencina i Gagliardi e Domke, iniciada l’any passat a Torí. Risoli, resident a la ciutat industrial d’Ivrea, manté des de 1988 una trajectòria lligada a la investigació de l’espai i la llum, amb una vessant socialment compromesa que ha implicat col·lectius vulnerables en la creació artística.
Trajectòria i context institucional
Amb obra en col·leccions permanents com la Galeria Cívica d’Art Modern i Contemporani de Torí (GAM) o el Museu d’Art Contemporani de Niça (MAMAC), Paola Risoli ha participat en nombrosos certàmens internacionals com Art Basel o la Triennal de Milà. L’exposició a Pollença permet observar com la seva recerca actual, centrada en la relació entre l’arquitectura i la fragilitat humana, continua evolucionant des de la seva llicenciatura i els seus primers èxits en el camp del curtmetratge documentat.
