El conseller socialista Joan Ferrer ha denunciat una estratègia coordinada del Partit Popular des del Consell de Mallorca i el Govern per controlar l’elecció del nou director del Teatre Principal d’Inca. El PSIB-PSOE acusa les institucions insular i autonòmica d’ignorar l’Ajuntament d’Inca i de forçar l’aprovació d’unes bases de selecció que compten amb els informes jurídics desfavorables de la mateixa fundació teatral.
Ingerència política i inseguretat jurídica
Joan Ferrer adverteix que avalar aquesta normativa obvia l’estricte criteri tècnic que requereix el procés, obre la porta a impugnacions legals i genera una inseguretat jurídica absoluta. El conseller socialista ha estat molt contundent contra el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a qui acusa d’incomplir la seva promesa de respectar l’autonomia municipal exclusivament perquè Inca està governada pel PSIB-PSOE. Segons els socialistes, es tracta d’una intromissió flagrant en una matèria que competeix als qui coneixen i gestionen l’espai diàriament.
Suport a les accions legals i deslleialtat
Davant l’anunci del batle d’Inca, Virgilio Moreno, de demanar la suspensió cautelar del procediment als tribunals, el PSIB-PSOE hi ha mostrat el seu suport absolut. A més de la via legal, Ferrer retreu directament a la institució insular una actitud de deslleialtat institucional. Els socialistes asseguren que el Consell de Mallorca ha filtrat intencionadament qüestions partidistes als mitjans de comunicació amb l’únic objectiu de desprestigiar l’equipament cultural, convertint la institució en una eina de pressió política contra els municipis.
L’Ajuntament assumeix el gruix econòmic
Aquesta crisi oberta per la direcció contrasta amb la realitat financera de la Fundació Teatre Principal d’Inca. Tot i que el Patronat està conformat per les tres administracions públiques, l’Ajuntament d’Inca és qui sosté el pes principal del pressupost amb una aportació de 400.000 euros. Aquesta injecció municipal gairebé duplica els fons que hi destinen de manera conjunta l’executiu autonòmic, amb 150.000 euros, i la institució insular, amb tot just 100.000 euros.
