La Fundación Feltrinelli/Anagrama i la Fundación Formentor publiquen El canon Formentor. Una historia de la literatura, un volum que analitza la trajectòria d’un dels guardons més rellevants de les lletres europees. L’obra arribarà a les llibreries la primera setmana de setembre i reconstrueix la història intel·lectual del Premio Formentor, guardó fundat l’any 1961. A través d’assajos inèdits, el llibre reflexiona sobre l’evolució de la novel·la contemporània, reunint per primera vegada els textos dedicats als escriptors distingits des de la creació del premi fins a l’actualitat.
Els orígens literaris al nord de Mallorca
El Premio Formentor va néixer a l’illa per iniciativa d’un grup de destacats editors europeus, entre els quals figuraven Carlos Barral, Claude Gallimard i Giulio Einaudi. L’objectiu era reconèixer les obres que ampliaven els horitzons literaris i defensar una edició basada en l’excel·lència estètica, un projecte que Einaudi imaginava com la superació del Nobel. Aquest esperit va arrelar a l’hotel construït per Adán Diehl, poeta argentí que ja el 1942 havia publicat un article sobre Jorge Luis Borges a la revista Sur.
Després d’una històrica primera etapa compresa entre els anys 1961 i 1967, època en què Jaime Salinas en va ser el secretari, el guardó va ser feliçment recuperat l’any 2011, mantenint intacta la vocació que va inspirar els seus inicis.
Autors i assajos que vertebren El canon Formentor
El llibre compta amb preàmbuls de Jorge Herralde, Antoine Gallimard i Basilio Baltasar. Al llarg de les seves pàgines, ressegueix la influència d’autors fonamentals com Samuel Beckett, Jorge Luis Borges, Annie Ernaux, László Krasznahorkai, Hélène Cixous i Gonçalo M. Tavares. Cadascun d’aquests escriptors és presentat per una figura de referència de la crítica o la traducció. Destaca el cas d’Annie Ernaux, reconeguda amb el Premio Formentor el 2019 i el Nobel el 2022, que dedica el seu assaig a la figura de Nathalie Sarraute, premiada l’any 1964.
El volum reuneix aportacions de nombrosos assagistes per configurar un ampli mapa crític de la literatura contemporània. Hi participen noms com Marta Rebón, Marta Segarra, Victoria Cirlot, Anna Caballé, Félix de Azúa, Jordi Gracia, Valerie Miles i Jorge Volpi, entre molts altres estudiosos que ponderen els valors estètics de cada obra.
La memòria viva de l’edició contemporània
Més enllà d’una recopilació d’estudis, El canon Formentor constitueix la memòria viva d’un projecte cultural amb més de sis dècades de recorregut. L’obra detalla els orígens del guardó i de les converses literàries amb textos firmats per figures com Juan Goytisolo, Camilo José Cela, Sergio Vila-Sanjuán o Enric Bou.
Tal com assenyala Antoine Gallimard, el guardó ofereix «exigència literària i descobriment de l’altre», un espai que transcendeix temps i fronteres. L’edició d’aquesta obra materialitza l’aliança entre la Fundación Formentor, continuadora de les trobades literàries i del premi, i la Fundación Feltrinelli/Anagrama, una institució que entén la cultura com un catalitzador del pensament lliure, plural i democràtic al segle XXI.
