L’escriptora mauriciana Nathacha Appanah presenta amb La memòria esvaïda (Angle Editorial) un viatge cap a la història dels seus avantpassats, immigrants de l’Índia cap a l’illa Maurici. El llibre recrea la trajectòria d’una família marcada pel treball forçós a la colònia britànica de Maurici al segle XIX.
Context històric: viatge i arribada a Maurici
L’any 1872, una parella amb el seu fill arriba a Port Louis, Maurici, després d’un viatge des de l’Índia. Són treballadors coneguts com a “culis”, terme usat per designar els obrers sotmesos a contractes llargs i durs. Amb els números d’identificació 358444, 358445 i 358448, aquesta família va ser destinada a treballar als camps de la colònia britànica, en condicions de vida precàries i poc remunerades. Aquests immigrants són els avantpassats de l’autora, que busca en aquesta història familiar elements clau per entendre la seva pròpia identitat.
Recuperació de la memòria familiar
Appanah, a través de recerques en arxius històrics, traça la vida dels seus ancestres en un relat que vol recuperar les històries perdudes d’aquells treballadors. La memòria d’aquells avantpassats havia quedat difusa en el temps, gairebé esborrada. Tot i així, alguns noms, vivències i records han passat de generació en generació. Per a l’autora, rescatar aquestes històries no és només un exercici literari, sinó una necessitat per donar veu a la lluita i el sofriment dels seus avantpassats.
Responsabilitat de preservar la memòria col·lectiva
L’escriptora comparteix amb els lectors una reflexió sobre el paper dels qui han viscut i sofert en el passat i la necessitat de transmetre aquestes experiències. A través de les seves paraules, Appanah transmet una càrrega emocional i una responsabilitat personal: la d’honorar aquells que van viure situacions d’explotació, de manera que el relat de la seva existència no desaparegui.
Segons Appanah, la història familiar s’integra en una història més àmplia de la humanitat, on els moviments de població, la pobresa i l’explotació segueixen marcant generacions. Aquesta obra proposa una visió universal que mostra com les històries de les persones oblidades en el temps, en certa manera, ens connecten amb una memòria col·lectiva.
La migració i l’exili
Appanah reflexiona sobre el concepte de migració, que considera un fenomen constant. Per a ella, “mentre hi hagi mars, misèria, dominants i dominats, sempre hi haurà vaixells que transportin homes que somien amb un horitzó millor”. Aquesta frase, que apareix en el text, resumeix la seva visió sobre l’exili i la cerca de millores per a les condicions de vida, un sentiment que els seus avantpassats van experimentar.
Nathacha Appanah
Nathacha Appanah, nascuda a l’illa Maurici el 1973 i descendent d’emigrants indis, va debutar en el món literari el 2003 amb Les Rochers de Poudre d’or, publicat per Gallimard. Ha estat guardonada amb diversos premis per les seves obres, incloent-hi L’últim germà (2010), Tropique de la violence (2016) i Rien ne t’appartient (2021). Al llarg de la seva trajectòria, els seus treballs han estat traduïts a múltiples idiomes. El 2022, Appanah va rebre el Premi de la Llengua Francesa per la seva obra, que explora relacions familiars, memòria, diversitat cultural i aspectes socials.
Traducció a càrrec d’Andreu Gomila
La traducció d’La memòria esvaïda ha estat realitzada per Andreu Gomila, periodista i escriptor mallorquí nascut el 1977. Gomila ha publicat poesia i assaig i ha dut al català obres com De l’inconvenient d’haver nascut (2019) de Cioran i Alcohols (2021) d’Apollinaire.
