Muriel Villanueva publica El cel de l’aigua, una nova novel·la juvenil ambientada a la ciutat de Barcelona, amb clares referències a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. L’obra, editada per Sembra Llibres, ja és a les llibreries.
La protagonista és la Quer, una adolescent que passa l’estiu a la Vila de Gràcia, on s’hi trasllada de manera forçada per conviure amb el seu avi. La trama avança durant els preparatius i la celebració de la festa major del barri. En aquest context, la Quer descobreix la vida comunitària i la implicació del jovent en les comissions de festes, alhora que es veu confrontada amb aspectes desconeguts del seu passat familiar.
Una adolescent en crisi a la Barcelona contemporània
El relat comença amb la Quer arribant a Barcelona després que una de les seves mares pateixi un accident de muntanya. Aquesta circumstància la força a passar l’estiu a casa de l’avi, a Gràcia. La convivència amb ell i la descoberta d’un entorn urbà i festiu desconegut per a ella obren la porta a una sèrie de transformacions personals.
Mentre es relaciona amb nous referents juvenils i amb la dinàmica de les comissions festives, la Quer es troba també amb una novel·la: La plaça del Diamant. La lectura de l’obra de Rodoreda funciona com a eix simbòlic i argumental. A través dels passos de la Colometa, la protagonista del clàssic català, la Quer inicia un procés de reconeixement propi i de resolució de les tensions familiars i identitàries que l’acompanyen.
Una referència literària com a eix narratiu
Els ressons de La plaça del Diamant estan presents al llarg de El cel de l’aigua no només com a element literari, sinó també com a eina per a la introspecció. La Quer s’identifica amb la Colometa i estableix un paral·lelisme entre les dues protagonistes, tot explorant els mecanismes de l’opressió, la fragilitat emocional i la recerca d’un lloc propi en el món.
A mesura que avança la novel·la, aquesta identificació amb la figura literària li permet a la Quer enfrontar-se a aspectes que fins aleshores havia evitat. La narrativa recorre temes com la pèrdua, l’origen biològic, la maternitat i l’empoderament individual.
Muriel Villanueva: trajectòria i reconeixements
Nascuda a Benimaclet el 1976, Muriel Villanueva ha publicat més de trenta llibres de narrativa i poesia per a públics diversos. Dins la literatura juvenil, ha escrit títols com Duna, Rut Sense Hac, Digueu-me Ju i la trilogia L’Esfera.
Ha estat guardonada amb diversos premis, entre els quals el Llibreter, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, l’Atrapallibres i el J. M. Casero. La seva obra ha estat traduïda a llengües com el castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès i el coreà.
Festa, identitat i reconstrucció personal
El context festiu i urbà de la Vila de Gràcia serveix de contrapunt a l’univers intern de la protagonista. L’art del guarniment de carrers, les relacions amb altres joves i la intensitat emocional de l’estiu esdevenen escenari per a una narrativa de transició vital.
L’obra s’emmarca dins la narrativa juvenil contemporània i posa al centre les complexitats del creixement emocional, la diversitat familiar i la construcció de la identitat en contextos canviants. El cel de l’aigua planteja una aproximació literària als conflictes interns de l’adolescència, amb un fil conductor que dialoga directament amb un clàssic de la literatura catalana.
