L’acció artística Kapadocia va ocupar el passat dissabte 28 de febrer els carrers de Palma amb una proposta de caràcter multidisciplinari que vincula el cos, la roba usada i la memòria col·lectiva. A través d’un recorregut en format de deriva, l’obra es va desplaçar des de la plaça del Rei Joan Carles I fins a la plaça de la Cavalleria, culminant a la galeria Lluc Fluxà Espai d’Art amb un fòrum de debat. La iniciativa, impulsada pel col·lectiu mallorquí Kol·lect-if i l’artista Ester G. Mecías, utilitza l’acumulació de teixits com a eina de reflexió sobre els residus i les identitats imposades en la societat contemporània.
L’acumulació tèxtil com a llenguatge poètic
El nucli conceptual de Kapadocia resideix en la transformació de la indumentària despresa del seu ús original per esdevenir un mecanisme de denúncia. Durant la performance, els cossos de les integrants del col·lectiu es van veure sotmesos a una superposició constant de capes de roba fins a configurar figures híbrides. Aquest procés d’engreixament visual cerca situar l’espectador en el límit entre el reconeixement de la forma humana i l’excés grotesc.
Aquesta metàfora visual no s’atura en l’estètica, sinó que planteja un qüestionament sobre el pes físic i simbòlic que carreguem com a col·lectivitat. La roba, entesa aquí com a residu d’un sistema de producció desbordat, funciona com una representació de les memòries i les estructures que colonitzen el cos i el temps.
Un projecte de creació col·laborativa i recerca
L’obra neix de la col·laboració entre l’artista Ester G. Mecías i el col·lectiu Kol·lect-if, una entitat compromesa amb la innovació artística a Mallorca. El projecte ha comptat amb el suport institucional a través d’una beca de creació, recerca i innovació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fet que subratlla el caràcter experimental de la proposta.
L’equip responsable de l’acció està format per perfils diversos que transiten entre les arts visuals, la docència i les pràctiques escèniques. Entre els seus membres hi figuren Juan José Baltasar Rian, J Carlos García-Reyes, Diego J Hernández Pérez, Sara Hernández Pons i Elena Martin Alquézar. Per a aquesta acció concreta a Palma, la proposta va sumar les aportacions sonores de Laura Martí a la veu, i de Miquel Parets i Rafel Joan en el suport musical.
Reflexió sobre el residu i la identitat
Més enllà de l’itinerari urbà, Kapadocia es defineix com un espai de resistència poètica. L’objectiu de la deriva i del posterior fòrum a la galeria Lluc Fluxà és convidar a una «neteja simbòlica» del que consumim i heretem. L’ús de la capa de roba com a símbol del que ens oculta i ens sobrecarrega permet analitzar com els sistemes actuals afecten la identitat individual.
La jornada va concloure amb una anàlisi compartida sobre la necessitat de revisar què decidim carregar i què és necessari deixar enrere en un context de col·lapse mediambiental i social, on el residu tèxtil és un dels indicadors més clars del funcionament del sistema global.
AUTOR DE LES FOTOGRAFIES – ÁLVARO MALDONADO
