Dues visions de la poesia persa es troben en un mateix espai i moment: La conversa dels ocells de Farid ud-Din Attar i Tots els motius de l’èxtasi de Hafez de Xiraz, a través de les paraules dels seus traductors, Carles Duarte i Pere Suau. La cita és organitzada per Edicions Cal·lígraf, amb la presència musical de Txema González de Lozoyo.
L’acte, sota el títol “Dues visions de la poesia persa”, proposa una lectura i diàleg sobre dos textos considerats fonamentals dins la tradició literària sufí. L’escenari serà la Llibreria Embat, ubicada al carrer Papa Joan XXIII de Palma.
La conversa dels ocells: el viatge simbòlic d’Attar
Farid ud-Din Attar (Nishapur, c. 1145 – 1221), conegut també com Abu Hamed Mohamed B. Abu Bakr Ebrahim, és l’autor de La conversa dels ocells, un relat poètic escrit al segle XII. L’obra narra el viatge d’un grup d’ocells, guiats per una puput, cap a la cova del Simurg, una figura mitològica. Durant el trajecte travessen set valls que simbolitzen etapes espirituals, amb la promesa final de revelació per part del Creador.
L’obra reflecteix les transformacions en el pensament religiós i místic del segle XII a l’Iran, amb ressonàncies posteriors a figures com María Zambrano. Attar no va deixar constància explícita de cap mestre sufí concret, però va ser influït per pensadors com Al-Ghazali, Hakim Sanai i Abu Yazid Bistam.
La seva producció literària, que va desenvolupar en paral·lel a la seva activitat com a perfumista i boticari, inclou més d’un centenar de textos, entre ells El coloquio de los pájaros, El libro divino, El libro del consejo i Memorial de los santos.
La figura d’Attar també es relaciona amb la del jove Jalal ad-Din Rumi, a qui, segons algunes fonts, hauria conegut i regalat una còpia del seu Asrar Nameh, presagiant-li una trajectòria espiritual destacada.
Hafez de Xiraz: imatge, misticisme i sensualitat
Hafez de Xiraz (Xiraz, 1315 – 1390) és una de les veus més reconegudes de la lírica persa. El seu nom complet, Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí, s’associa amb una poesia carregada d’imatges simbòliques i elements de la tradició sufí. La seva obra es presenta sovint en forma de gazal, una estructura lírica caracteritzada per la successió de visions i metàfores sense connexions racionals evidents.
Els poemes de Hafez evoquen paisatges interns i externs on el vi, la rosa, la vinatera o el rossinyol conviuen amb conceptes com l’amor, l’èxtasi i la transcendència. La seva obra es manté viva en la cultura iraniana contemporània, on encara es canta i recita. La influència de figures anteriors com Rumi, Omar Khayyam o Saadi és present, però segons algunes fonts, Hafez n’eleva el lirisme i el refinament.
“Tots els motius de l’èxtasi” és la selecció poètica que Pere Suau ha traduït, proposant una lectura en català d’aquest corpus d’alta densitat simbòlica.
Traductors i músiques
Carles Duarte, que s’ha encarregat de la traducció de La conversa dels ocells, i Pere Suau, responsable de Tots els motius de l’èxtasi, compartiran taula per parlar de les seves respectives adaptacions i de la tradició poètica sufí.
L’acompanyament musical anirà a càrrec de Txema González de Lozoyo, músic i fonografista especialitzat en música tradicional i enregistrament de camp. La seva trajectòria inclou concerts i projectes sonors que combinen elements del territori, la memòria i l’escolta.
L’acte combina poesia, música i tast sensorial, en una trobada al voltant de dues figures centrals de la literatura persa.
