L’escriptora i cineasta Stefanie Kremser publica Acció de gràcies per una casa (Edicions 1984), una obra que marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria en ser la primera vegada que l’autora adopta el català com a llengua de creació original. El text s’allunya de la narrativa de ficció convencional per situar-se en una intersecció entre la memòria personal i l’assaig reflexiu. A través d’una anàlisi de les estructures físiques i emocionals que habitem, Kremser articula una investigació sobre la identitat femenina vinculada a l’espai domèstic, un projecte que sorgeix paral·lelament a la seva pròpia experiència de cerca d’habitatge.
La casa com a constructe intel·lectual i vital
L’obra no es limita a una crònica de mudances o descripcions arquitectòniques, sinó que planteja la casa com un receptacle de vivències i una extensió del jo. Kremser proposa un recorregut que transita per les llars del seu passat, el seu present i les projeccions del futur, però amplia el focus cap a les experiències d’altres individus. L’estructura narrativa permet l’entrada de múltiples referents, creant un diàleg on conflueixen veus reals i de ficció.
Aquesta pluralitat de perspectives inclou el pensament d’escriptores, pensadores i artistes que han teoritzat o plasmat la noció d’espai privat. El llibre s’endinsa en la quotidianitat de les dones que gestionen objectes, gestos i idees, reivindicant la complexitat del treball material i immaterial que sosté una llar. La tesi central suggereix que una casa transcendeix les parets físiques per esdevenir un espai on és possible el reconeixement de la pròpia identitat.
Un canvi de paradigma lingüístic
Nascuda a Düsseldorf el 1967 i formada en l’entorn de la seva família germanoboliviana a São Paulo, la trajectòria de Kremser està marcada per la multiculturalitat. Resident a Barcelona des de l’any 2003, la seva obra prèvia, que inclou títols com Postal de Copacabana, Carrer dels Oblidats, El dia que vaig aprendre a volar i Si aquest carrer fos meu, havia arribat al lector català mitjançant la traducció de l’alemany.
Amb Acció de gràcies per una casa, l’autora prescindeix de la mediació de la traducció per expressar-se directament en la llengua del seu lloc de residència actual. Aquest exercici d’apropiació lingüística reforça el caràcter íntim i introspectiu de l’obra, on la recerca d’una veu pròpia en una llengua d’adopció s’entrellaça amb la recerca física d’un lloc on establir-se.
Memòria, assaig i referents femenins
El relat es construeix obrint “portes i finestres” simbòliques que permeten a l’escriptora ordenar sentiments i memòries. L’aportació de Kremser al gènere de l’assaig personal destaca per la capacitat d’integrar la remor de generacions de dones que han habitat i dotat de sentit els espais. El resultat és una cartografia de desitjos i històries que miren de definir què significa realment poder dir “això és casa meva”.
L’autora, que també compta amb una formació en cinema documental realitzada a Múnic, aplica una mirada analítica i detallada a l’hora de descriure les dinàmiques domèstiques. Aquesta formació prèvia es reflecteix en la precisió amb què s’aborden els detalls del dia a dia, transformant allò que podria semblar trivial en un objecte d’estudi cultural i antropològic sobre la vida contemporània.
