Un nou estudi publicat per L’Avenç revela l’abast de l’espoli franquista sobre el patrimoni associatiu i obrer als territoris de parla catalana. “L’Espoli General”, de la historiadora Neus Moran Gimeno, documenta per primera vegada amb detall com el règim franquista va confiscar immobles i béns de sindicats, ateneus, cooperatives i altres entitats republicanes entre 1939 i 1978. L’obra aborda el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, on el procés de repressió econòmica es va aplicar de manera sistemàtica i amb conseqüències que encara es noten avui. LLISTAT DE PROPIETATS ESPOLIADES.
Una estratègia repressiva més enllà de la guerra
El llibre explica com l’espoli no va ser només una conseqüència de la victòria franquista, sinó una eina política per esborrar la xarxa social i cultural republicana. La Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939 va permetre la confiscació de béns de persones i organitzacions desafectes al règim. Aquesta expropiació es va aplicar de manera coordinada entre autoritats militars, administratives i judicials, amb la participació d’empreses i particulars que es van beneficiar de les propietats requisades.
Les dades recollides per Moran permeten quantificar l’abast de l’espoli: edificis reconvertits en escoles franquistes, seus sindicals convertides en oficines del Movimiento o, en molts casos, immobles venuts a preus irrisoris a nous propietaris afins al règim.
El cas de Mallorca: edificis requisats i no retornats
A Mallorca, com a la resta de Balears, l’espoli va afectar entitats culturals, sindicats, cooperatives i altres institucions vinculades al republicanisme. Segons la documentació recollida per Moran, alguns exemples significatius inclouen:
- Ateneu Obrer de Palma: Aquest edifici, situat en una de les zones més actives de la ciutat durant la República, va ser confiscat i assignat a organismes franquistes. Posteriorment, va tenir diversos usos administratius sense que mai es restituís als seus legítims propietaris.
- Sindicat Agrícola de Pollença: Una entitat clau per al cooperativisme rural, va perdre el seu edifici, que va ser traspassat primer al règim i després a altres institucions sense cap procés de devolució.
- Casal republicà d’Inca: Confiscat a l’inici de la dictadura, el seu destí va ser similar al d’altres immobles espoliats, passant a mans d’administracions locals i institucions franquistes.
- Edificis de cooperatives i sindicats agraris a Manacor i Llucmajor: Espais que, abans de la guerra, servien com a centres d’activitat per a pagesos i treballadors, van ser absorbits pel règim i utilitzats com a seus de FET y de las JONS o altres entitats franquistes.
Molts d’aquests béns van ser subhastats o traspassats a particulars a preus molt inferiors al seu valor real, una pràctica documentada també en altres punts de l’Estat.
Un llegat que encara pesa
“L’Espoli General” no només aporta dades i documents, sinó que obre un debat necessari sobre la memòria històrica i la reparació de l’espoli franquista. L’obra posa de manifest com aquest procés va desarticular la xarxa associativa i sindical als territoris de parla catalana i com, més de vuit dècades després, la majoria dels béns confiscats no han estat retornats.
El llibre es presenta com una eina clau per entendre un episodi de la història recent que, malgrat el temps transcorregut, encara condiciona el paisatge patrimonial i cultural de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
