L’obra col·lectiva Nietas contra el olvido, vivencias de la represión franquista recull els relats de cinquanta-sis descendents de víctimes de la dictadura. Entre les coautores d’aquest volum, editat per l’Editorial Universidad de Granada, hi figura Maria Antònia Oliver, presidenta de l’entitat Memòria de Mallorca. El llibre, que ja ha esgotat la primera tirada i augura una tardor plena de presentacions públiques, neix amb l’objectiu fundacional de denunciar els estralls de la repressió franquista mantinguda durant dècades, dignificar la història dels represaliats i alertar les generacions futures sobre el perill de les ideologies totalitàries.
La memòria històrica des d’una visió de gènere
Els relats s’estructuren a partir de tres components fonamentals: la dada històrica i biogràfica del familiar represaliat, la trajectòria de la memòria fins arribar al coneixement de les netes, i una marcada visió de gènere. Aquesta perspectiva femenina s’evidencia no només per l’autoria de les narracions, sinó perquè constata que la preservació de la memòria ha recaigut majoritàriament en les mares i les àvies. El pròleg, a càrrec de les professores Teresa Ortega López i Alba Martínez Martínez, emmarca historiogràficament la validesa d’aquest testimoni de gènere com un instrument clau de la memòria intergeneracional.
Les narracions exploren com els actes repressius han condicionat la vida de les famílies fins a la tercera generació. Són textos colpidors que retraten famílies sostingudes per dones soles, ofegades per la misèria, la incautació de béns de primera necessitat, la marginació i el pes del silenci. Les pàgines documenten el sobresalt continu de les descendents que van créixer en llars resistents, tot i que també hi ha espai per a relats esquitxats d’humor per fer front al dolor.
Un procés de creació assembleari i descentralitzat
Nietas contra el olvido fuig de les estructures editorials tradicionals. És un llibre forjat de manera col·lectiva, consensuat a través d’un grup de treball d’adscripció voluntària amb funcionament assembleari. El nucli originari, ubicat entre Granada i Alacant, es va ramificar fins a integrar veus de totes les comunitats autònomes, de la ciutat de Ceuta, de l’antic protectorat del Marroc i de l’exili.
La confecció de l’obra s’ha dividit en quatre etapes. El procés va començar amb la recollida de dades, va seguir amb el consens col·lectiu sobre el contingut i la forma, va continuar amb l’avaluació i correcció dels relats, i va concloure amb el tractament digital d’imatges familiars danyades pel pas del temps.
La trajectòria de la coordinadora Carmen Morente Muñoz
Tot aquest engranatge ha estat coordinat per Carmen Morente Muñoz, llicenciada en Filosofia i Lletres i graduada en Història de l’Art per la Universitat de Granada l’any 1979. Actualment forma part del Grup d’Estudis Història Actual (GEHA) de la Universitat de Cadis i de l’Asociación de Historia Actual (AHA).
La seva dilatada carrera internacional inclou la divulgació de l’obra de Federico García Lorca a Caracas i la docència a la UNAM-Zaragoza (Mèxic) i a l’Instituto de Altos Estudios Diplomáticos «Pedro Gual». A més, va exercir d’observadora al Fòrum de Sao Paulo fins al 2002 i a la Federació Democràtica Internacional de Dones. Com a escriptora i analista política, ha publicat articles a revistes com Laberinto o Ferrol Análisis, i relats premiats a EntreRios. També és autora del treball España en su crisis, editat l’any 2011 i del qual se’n van distribuir cinc mil exemplars.
