La finca de La Trapa, símbol de l’activisme ecologista a Mallorca, serà l’escenari escollit per a l’acte central en record de Francesc Moll i Marquès. El proper diumenge 1 de febrer, a les 12 hores, diverses entitats culturals i mediambientals organitzen un homenatge a Francesc Moll, mort el passat mes de juliol de 2025 als 89 anys. La convocatòria, impulsada per la Nova Editorial Moll, el GOB i l’Obra Cultural Balear (OCB), pretén tancar el cercle de comiats a una figura clau en la intersecció entre la cultura lletrada i la defensa del territori.
Un acte simbòlic a la Serra
L’esdeveniment no és un simple memorial protocol·lari. La tria de La Trapa respon a la vinculació directa de l’homenatjat amb l’espai; Moll va ser un dels artífexs de l’adquisició pública d’aquesta finca quan presidia el GOB entre 1978 i 1981. L’agenda de l’acte inclou la descoberta d’una placa commemorativa i diversos parlaments de representants d’entitats i cercles íntims. La part musical anirà a càrrec del duet Atrapats, format per membres del voluntariat de la finca, un gest que subratlla el caràcter militant de la convocatòria.
S’ha habilitat un mecanisme de transport per als assistents que no puguin accedir a peu a l’indret, gestionat a través del correu trapa@gobmallorca.com. Així mateix, l’organització ha obert un canal de donacions via compte bancari destinat a la restauració i gestió de La Trapa al cc.: ES49 2056 0004 4810 0073 4127 sota el concepte “Memorial Xesc Moll”, vinculant així la memòria de l’editor amb la preservació física del paisatge.
De l’economia a l’activisme: el perfil
Francesc Moll (Palma, 1937) presentava una trajectòria polièdrica. Fill del filòleg Francesc de Borja Moll, la seva biografia transita de l’enginyeria i la farmàcia fins a llicenciar-se en Ciències Econòmiques el 1962. El seu perfil tècnic el va portar a fundar l’empresa de planificació SEPTE i a gerenciar el Diari de Mallorca als anys seixanta, abans d’assumir, el 1967, la direcció de l’Editorial Moll. Va encapçalar el segell familiar fins a la seva jubilació el 2008, un període durant el qual va traduir obres de Marcel Durliat i Edgar Allison Peers.
La faceta cívica de Moll, però, va transcender l’àmbit editorial. Va ser soci fundador (número 15) del GOB i una peça clau en les primeres grans batalles ecologistes de l’illa, com la salvació de s’Albufera i el llarg litigi de sa Dragonera. El seu pas per la política institucional va ser breu, com a director general de Medi Ambient del Consell General Interinsular el 1978, on va començar a introduir debats sobre energia i residus.
La connexió invisible
El GOB posa èmfasi en una figura sovint invisibilitzada en les biografies oficials: Matilde Echeto Bravo (1943-2001), esposa de Moll. Des del col·lectiu ecologista reivindiquen el tàndem que formaven, recordant-la com una dona “enèrgica i sàvia”, essencial per entendre el compromís de l’homenatjat.
L’homenatge a Francesc Moll servirà també per visibilitzar el consens entre diferents sectors de la societat civil mallorquina. Figures històriques de l’ecologisme com Xavier Pastor o Joan Mayol sempre han destacat l’habilitat de Moll per temperar els “abrandaments juvenils” de l’activisme dels setanta amb una estratègia legal i arguments tècnics. L’acte de l’1 de febrer busca fixar aquest llegat en el paisatge físic que ell va ajudar a protegir.
