La Conferencia de Rectores y Rectoras de las Universidades Españolas (CRUE) ha llançat una crida directa a la responsabilitat col·lectiva en el seu darrer manifest amb motiu del Dia Internacional de la Convivència en Pau. Publicat a Madrid aquest 18 de maig de 2026, el text no es limita a la celebració institucional, sinó que adopta un to de reivindicació davant un context global marcat per la desconfiança i la fragmentació social. La CRUE sosté que la convivència no és un estat passiu, sinó una construcció que exigeix un compromís polític i ètic constant.
L’organisme recorda que la resolució 72/130 de l’Assemblea General de Nacions Unides va establir el 16 de maig com una fita per a la inclusió. No obstant això, el manifest adverteix que aquesta crida té avui una «urgència renovada» a causa de la polarització que amenaça els espais comuns de diàleg.
Contra la coexistència passiva: el diàleg com a eina política
El manifest recupera el llegat intel·lectual europeu per defensar que la pau s’ha de basar en la raó i el reconeixement mutu. En aquest sentit, l’entitat ret homenatge al filòsof Jürgen Habermas, destacant la seva premissa que conviure no implica ignorar les diferències, sinó transformar-les en matèria de debat mitjançant el reconeixement de l’altre com a interlocutor legítim.
Aquesta visió es complementa amb la filosofia d’Adela Cortina, citada per la CRUE per diferenciar la simple «coexistència» —el fet de compartir un espai sense interactuar— de la «convivència» real, que implica construir projectes de vida compartits. El document exigeix condicions comunicatives rigoroses: la disposició a buscar la veritat a través de la força del millor argument i la capacitat de deixar de banda els interessos particulars en favor del bé comú.
La universitat: de mirall social a motor de transformació
La reivindicació més contundent del text se centra en el paper de les institucions acadèmiques. La CRUE afirma que la universitat no pot ser un simple reflex de les tensions de la societat, sinó que té l’obligació de transformar-la activament. Això implica una responsabilitat institucional d’atendre i orientar els problemes socials des del pensament crític i la col·laboració entre diferents disciplines.
Finalment, el manifest reclama que la cultura de pau sigui el principi rector de la governança universitària. No n’hi ha prou amb «ensenyar» la pau; els campus han de ser espais on es practiqui la deliberació i la responsabilitat compartida en cada decisió institucional. Amb aquesta declaració, les universitats espanyoles es comprometen a projectar aquests valors cap a l’exterior per garantir un futur més just i democràtic.
