La Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca han formalitzat aquest dijous una aliança institucional per commemorar el centenari del naixement de Blai Bonet (1926-1997). L’efemèride, que s’estén a ambdós territoris, pretén ressituar l’escriptor de Santanyí com una figura central de la literatura catalana del segle XX, allunyant-lo de l’etiqueta localista per subratllar la seva capacitat de renovació estètica i el seu caràcter polièdric. La celebració coincideix amb la recent obertura de la Casa Blai Bonet. Centre de poesia i la reedició de la seva obra completa, elements que serveixen de base per a una programació que fuig del mer exercici nostàlgic.
Una mirada transdisciplinària al “jove etern”
El desplegament d’activitats per a l’Any Blai Bonet, comissariat per l’historiador i editor Pau Vadell, se centra a traslladar la potència de l’autor a nous llenguatges. Segons el catàleg presentat, la programació inclou des de rutes teatralitzades fins a concerts híbrids que exploren el binomi entre misticisme i erotisme, eixos vertebradors de la seva producció.
Entre les propostes destaca l’espectacle L’amor, la set, a càrrec de Pau Pascual i Maria Adrover, que utilitza textures electròniques i instruments tradicionals —com les xeremies— per musicar fragments de la novel·la El mar. Aquesta peça, exemplifica la voluntat d’apropar Bonet a generacions més joves mitjançant codis escènics contemporanis.
El teatre com a vehicle de pensament
L’escena teatral assumeix un paper clau en aquesta revisió intel·lectual. La companyia Indi Gest, sota la dramatúrgia de Marc Permanyer i direcció de Jordi Oriol, prepara L’home nou, una ficció teixida a partir de dietaris i poesia que s’allunya del format biogràfic convencional per centrar-se en la filosofia del llenguatge de l’autor.
Així mateix, l’actor Toni Gomila presentarà Memorial de Setmana Santa, una lectura dramatitzada que planteja una relectura dels textos evangèlics des de l’òptica de Bonet, posant l’accent en els dilemes humans i teològics. D’altra banda, l’obra Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, adaptada per Lluki Portas, trasllada l’acció a la Barcelona dels anys de la dictadura per retratar la crisi social i el xoc cultural que l’autor va explorar en allunyar-se de la seva “zona de confort” mallorquina.
L’anàlisi acadèmica i el llegat d’El mar
Més enllà de l’espectacle, la commemoració dedica un espai significatiu a l’anàlisi de l’obra en prosa. La doctora Txell Lafuente, autora d’una tesi sobre la narrativa bonetiana, conduirà conferències i clubs de lectura centrats en El mar (1958). Aquestes sessions analitzaran el pes de la censura i la simbologia del sanatori, vinculant la narrativa de Bonet amb els corrents existencialistes europeus.
El calendari institucional tindrà dos punts àlgids: un acte a Barcelona durant la tardor, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, i l’acte central a Mallorca el 10 de desembre al Saló de Plens del Consell. Aquest esforç compartit busca consolidar la imatge de Bonet com un autor d’una intensitat “gairebé miraculosa”, la veu del qual, segons el comissari Vadell, encara té la capacitat d’interpellar el present.
Homenatge a la tradició: Joan Alcover
De forma paral·lela a l’explosió vitalista de Bonet, el 2026 també marcarà el centenari de la mort de Joan Alcover. Tot i no ser una commemoració oficial del Govern a Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes ha programat un acte a l’Ateneu Barcelonès el 25 de febrer. La cita comptarà amb la participació de Maria del Mar Bonet i especialistes com Ignasi Moreta, en un intent de mantenir viu el vincle entre la tradició de l’Escola Mallorquina i la modernitat que Alcover va començar a prefigurar.
