La Fundació Miró Mallorca acull fins al 23 de març l’exposició Ecotrò, una proposta de l’artista visual, investigadora i docent mallorquina Laia Ventayol G. En aquesta entrevista, l’artista comparteix la seva experiència amb aquest projecte, el seu enfocament creatiu i la seva trajectòria professional, marcada per la investigació i la recerca.

Una exposició que connecta amb els records

Ventayol exposa a l’Espai Zero de la Fundació Miró, un espai que, a més de suposar un repte arquitectònic, té per a ella un significat especial. “De petita hi anava molt a la Fundació perquè mon pare també és artista”, explica. Aquesta connexió amb el lloc ha fet que l’experiència d’exposar-hi sigui particularment significativa: “És guapo veure com ara sóc jo qui hi mostra la seva feina”.

L’exposició a la Fundació Miró Mallorca representa també una fita en la seva trajectòria. “Sempre he tingut una relació propera amb la Fundació. Ha estat un referent i un espai d’inspiració”, afirma. Ecotrò suposa per a ella un diàleg amb un espai que forma part del seu recorregut personal i professional, consolidant una connexió que va més enllà d’aquesta mostra.

L’exposició s’ha desenvolupat en un temps limitat i l’espai presentava algunes dificultats, com les parets protegides i una finestra que exigia una intervenció específica. “L’espai té una estructura complicada, no és quadrat i això fa que hagis de pensar bé com hi encaixen les obres”, comenta.

“És guapo veure com ara sóc jo qui hi mostra la seva feina”

– Laia Ventayol

Un procés creatiu basat en la curiositat

Ventayol és una artista multidisciplinària, encara que actualment se centra en l’escultura i la instal·lació. “Vaig començar pintant, però ara mateix el que més m’interessa és l’instal·lació”, explica. També treballa amb el vídeo com a suport d’altres projectes.

Sobre el seu procés creatiu, destaca la importància de la curiositat: “M’agrada treballar amb les mans i experimentar amb diferents tècniques i materials”. Aquest interès l’ha portat a explorar diversos àmbits, des de la recerca literària fins a l’art visual, sempre amb una actitud oberta a l’evolució.

Entre la investigació i la creació artística

Actualment, Ventayol compagina la seva producció artística amb la recerca a la Universitat de les Illes Balears (UIB), on té un contracte de recerca predoctoral. Ara es troba a Hong Kong en una estada temporal per dur a terme un treball de recerca per a la UIB sobre literatura d’oceans.

“Hong Kong és un lloc estratègic per entendre com la modernització ha afectat la relació amb la mar”, comenta. A més de ser un centre històric de comerç marítim, la regió té més de dues-centes illes, moltes de les quals estan deshabitades. “Aquí he conegut històries fascinants, com la dels Tanca, una comunitat que viu a la mar, no a terra”, explica.

El seu treball de recerca se centra en la manera com la literatura aborda el mar en diferents contextos culturals. “M’interessa veure com es representa la mar en la literatura i què ens diu això sobre la relació de les societats amb l’entorn marítim”, apunta. L’accés limitat a biblioteques i arxius a Hong Kong ha condicionat la seva metodologia, fent que hagi hagut de recórrer a entrevistes amb autors locals i a la interacció directa amb la comunitat investigadora de la regió.

La seva recerca la porta també a altres indrets, com Taiwan, on ha entrevistat un autor que escriu sobre l’illa de plàstic del Pacífic. “És un autor que combina ciència i ficció en el seu discurs, i ha col·laborat amb diverses ONG per conscienciar sobre aquest problema ambiental”.

“El mercat de l’art pot ser molt elitista, però per mi és essencial mantenir la llibertat creativa”

– Laia Ventayol

Llibertat per triar l’art que val la pena fer

Ventayol té clar que li agradaria viure de l’art, però no “a qualsevol preu”. “Per viure d’això, sovint cal adaptar-se a certs patrons comercials, i jo vull tenir la llibertat de decidir quin tipus d’art faig”, afirma. Per això, compagina la creació artística amb la investigació universitària.

En relació amb el mercat de l’art, considera que el sistema pot ser molt elitista. “Depèn molt del tipus d’obra: una escultura pot ser més difícil d’exposar i transportar, mentre que el vídeo pot tenir més flexibilitat”, explica. La seva prioritat és triar el mitjà més adequat per a cada projecte, sense sotmetre’s a les exigències del mercat.

Ara mateix, no té cap exposició programada per al 2025. “Estic centrada en la recerca i deixant que les coses passin”, conclou. Amb una trajectòria marcada per la curiositat i el moviment constant, Ventayol segueix explorant nous camins, tant en l’art com en la investigació.

Foto portada @ Arxiu Casa Planas .
Foto 1: Cristina Moreno García (a l’esquerra) i Laia Ventayol García (a la dreta). 
Foto 2: Still durant la Ruta GRAF de Desembre de 2020 a Mollet.