La Sala Pelaires de Palma va inaugurar ahir, 4 de juny de 2026, dues exposicions individuals dels artistes Jiri Georg Dokoupil i Sergio Porlán en el marc de l’Art Palma Summer. L’esdeveniment cultural, que romandrà obert al públic fins a l’11 de setembre de 2026, planteja una doble proposta on la matèria, el cos i l’atzar conflueixen per qüestionar els límits tradicionals de la pintura i la noció d’identitat actual. Ambdues mostres ofereixen als visitants atmosferes d’estranyament i noves possibilitats de visió a través de tècniques i plantejaments artístics radicalment subjectius.
El retorn de Dokoupil i l’estallit controlat de la pintura
L’exposició El Estallido de la Burbuja suposa la primera mostra individual de Jiri Georg Dokoupil a la Galeria Pelaires. L’artista, nascut a Krnov l’any 1954 i format en espais com Colonia, Frankfurt am Main i Nueva York, presenta obres basades en la seva tècnica de pompes de sabó, un mètode desenvolupat fa més de trenta anys. El procés consisteix a recollir el color amb sabó i pigments per transferir-lo sobre la tela en forma de grans bombolles que, en esclatar, deixen la seva empremta real sobre el suport.

Aquestes peces actuen com a meta-imatges on l’acció físic-química i el motiu coincideixen plenament, eliminant la figuració clàssica sense recórrer a l’abstracció d’una realitat exterior. L’obra de Jiri Georg Dokoupil, que va ser membre fundador del grup Mülheimer Freiheit i ha exhibit en espais com el Palacio de Velázquez o la Bienal de Venecia, s’allunya en aquesta maduresa del llenguatge reduït de l’art minimalista per transformar la pintura en un esdeveniment físic i sensorial texturitzat.
L’ecosistema sintètic i corporal de Sergio Porlán
Per la seva banda, l’espai Pelaires Cabinet acull La piel que muda el mundo, la primera exposició individual de Sergio Porlán a la galeria. L’artista de Lorca, nascut el 1983 i vinculat històricament a la galeria Artnueve, desplega una sèrie de peces i escultures que exploren la fragilitat i les relacions del cos humà amb un entorn inquietant. Les superfícies de les seves teles es presenten com pells enigmàtiques on es fusionen l’artificialitat, la biologia i l’animalitat.
La proposta de Sergio Porlán se situa en una frontera on els conceptes de natura i tècnica deixen de ser oposats per reflexionar sobre la identitat humana en un context de crisi global, on l’ésser humà s’integra en un nou ecosistema sintètic. Les seves escultures mostren estructures corporals buides i desocupades que conviden a habitar el llindar entre la bellesa i la incertesa. L’autor compta amb una trajectòria que inclou participacions a fires com ARCO Madrid i col·leccions com la de la Fundación José García Jiménez.











