L’escriptor Manuel Avís publica la novel·la Déjame que baile el pròxim 16 de setembre sota el segell de l’editorial Cabaret Voltaire. L’obra aborda la intrahistòria afectiva i sexual del poeta Federico García Lorca coincidint amb el norantè aniversari del seu assassinat. A partir de la troballa d’un bagul amb documents inèdits, l’autor reconstrueix les relacions personals de l’escriptor andalús mitjançant una ficció arrelada estrictament en la investigació arxivística.
Un arxiu inèdit i la memòria afectiva
La narració s’origina amb el descobriment d’un bagul de fusta malmès per una riuada als soterranis d’un antiquari a Coïmbra. Aquest continent amagava pertinences atribuïdes al poeta, com ara cartes, esborranys, un quadern gruixut de cobertes magenta, un anell d’or amb un mineral blau i nombroses fotografies. Segons el relat de Déjame que baile, el narrador va aplicar tècniques apreses al Departament de Preservació de la Universitat de Siracusa per recuperar gran part d’aquest llegat documental de l’acció de l’aigua.
Una de les imatges rescatades en millor estat mostra Federico García Lorca abraçat per l’esquena al seu amant uruguaià, Enrique Amorim, a la finca d’aquest darrer. La instantània revela detalls inèdits, com una erecció sota el banyador d’Amorim i una polsera d’or al canell de la marca Cartier, datada del 1912 i amb petites llàgrimes de robí. Aquesta fotografia i d’altres conformen un àlbum integrat en l’edició del llibre per documentar els rostres de les persones que van marcar l’òrbita de l’autor.
La intrahistòria d’un mite literari
Manuel Avís (Trujillo, 1994) explora la figura històrica allunyant-se dels estereotips que històricament han dessexualitzat l’autor o l’han presentat exclusivament des del dolor de l’amor no correspost. El text exposa que la producció literària de Federico García Lorca, incloent-hi obres de resistència com El público, manté un vincle indivisible amb la seva identitat homosexual i el gaudi del seu propi cos.
L’autor, doctor en Estudis Literaris, utilitza la llibertat de la novel·la per endinsar-se en la dimensió humana, les correries nocturnes per la capital i l’energia creativa del poeta andalús. Déjame que baile, amb il·lustració de coberta de Guillermo Martín Bermejo, es planteja com un acte de reparació envers el buit documental i el silenci imposat per la dictadura, reivindicant la recerca de les restes insepultes de les víctimes.
