La tesi doctoral de Leila Irea Vázquez González, presentada a la Universitat de les Illes Balears, analitza per què l’assetjament al carrer continua sent una forma persistent i normalitzada de violència masclista malgrat les lleis i l’atenció institucional. L’estudi assenyala que la implicació ciutadana és clau per fer-hi front, però també revela els obstacles que troben les persones que en són testimonis a l’hora d’intervenir.
L’assetjament com a violència quotidiana i invisibilitzada
La recerca parteix d’una premissa clara: l’assetjament al carrer condiciona la llibertat de moviment de moltes dones i genera conseqüències com ansietat o inseguretat. És una violència present en la vida diària i sovint es produeix davant d’altres persones. Tot i això, les reaccions de qui ho presencia són escasses o inexistents. Per què?
Obstacles per intervenir quan es veu un cas
Segons la investigació, hi ha múltiples factors que limiten la resposta dels testimonis. En el cas de les dones, la por a patir represàlies dissuadeix d’intervenir. En el cas dels homes, predominen la manca d’empatia o el desconeixement. Malgrat que moltes persones manifesten voluntat d’ajudar, sovint no saben com fer-ho o no se senten preparades.
Aquestes barreres dificulten una resposta col·lectiva i immediata que ajudi a trencar la normalització de l’assetjament als espais públics. L’estudi apunta que la transformació no passa només per eines legals, sinó també per una implicació activa de tota la societat.
La proposta: educació i corresponsabilitat
La recerca posa el focus en la necessitat de desenvolupar campanyes de sensibilització que ofereixin eines concretes per intervenir de forma segura. Aquestes iniciatives haurien de promoure l’empatia amb les víctimes i fer visible que la responsabilitat de frenar l’assetjament no és només institucional, sinó col·lectiva.
El treball forma part del projecte estatal “Comportament d’ajuda i violència contra les dones: la implicació de la ciutadania a Espanya” (referència PID2019-104006RB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Més enllà de la legislació
Un dels eixos centrals de la tesi és que l’existència de marcs legals no és suficient si no s’acompanya d’un canvi cultural. Per aconseguir espais públics lliures de violència, cal fomentar una actitud de tolerància zero des de l’educació i la consciència col·lectiva. La participació activa de la ciutadania esdevé, així, una peça fonamental per avançar cap a entorns segurs per a totes les dones.
