En un món que sovint aixeca murs invisibles, les biblioteques de Mallorca s’obren com a refugis de paraula i escolta. Parlam amb Laura Castillo, l’ànima darrere de ‘Confluències‘, el projecte que vol desmuntar prejudicis a través de l’art, el teatre i la memòria compartida.
Les biblioteques ja no són només silenciosos magatzems de llibres. A Mallorca, des de fa quatre anys, s’han convertit en trinxeres de transformació social. Ens asseiem amb Laura Juliana Castillo Hernández, tècnica de l’ISCOD (Sindicalistes sense Fronteres – UGT), per desgranar la quarta edició d’un cicle que, sota el nom de “Confluències: una abraçada entre cultures”, busca que la cultura sigui el pont definitiu cap a una societat més justa.
ISCOD: Solidaritat des del sindicat UGT
Abans d’entrar en la màgia de les biblioteques, la Laura ens contextualitza l’origen de tot plegat. “Sindicalistes sense Fronteres, ISCOD UGT, és l’ONG de la UGT des de la qual es canalitzen les accions de solidaritat i cooperació amb països del Sud global i accions d’educació per a la transformació social aquí a l’Estat espanyol”, explica. L’organització, fundada el 1990, es finança amb el 0,7% de la quota de les persones afiliades i diverses subvencions públiques.
A les Balears, la seva activitat és frenètica des del 2014. “Sempre hem tingut projectes d’educació per a la transformació social en centres educatius i, des del 2021, també tenim aquest projecte de ‘Confluències’ que va més enllà dels centres educatius, adreçant-se a altres actors del territori, a més de projectes de cooperació internacional al Marroc i a l’Amèrica Central”, afirma la tècnica.
“El projecte cerca potenciar el paper de les biblioteques com agents de transformació social”
– Laura Castillo (ISCOD-UGT)
Biblioteques com agents de canvi social
“Confluències és un projecte d’interculturalitat i justícia social que impulsem des d’ISCOD amb el suport de la Xarxa de Biblioteques de Mallorca i de la Direcció General d’Immigració i Cooperació del Govern Balear”, declara la Laura amb passió. Per a ella, el paper d’aquests espais és clau: “El projecte cerca potenciar el paper de les biblioteques com agents de transformació social”.
Les biblioteques que en formen part enguany són la Municipal de Sineu, la de Maria de la Salut, les de Capdepera, la de Muro, “Es Rafal” a Sa Pobla i la “Guillem Colom i Ferrà” de Sóller.
L’estratègia no és unidireccional, sinó que es basa en la col·laboració estreta. “D’una banda, tenim formació per al personal bibliotecari i, de l’altra, un ventall d’activitats que oferim a les biblioteques per a les seves usuaris i la societat en general”. Tot això acompanyat d’una campanya de comunicació que promou “noves narratives”.
“Finestres al món”: Literatura que qüestiona
Una de les potes fonamentals del projecte és la selecció literària. “Tenim les ‘Finestres al món’, que és una proposta al voltant d’una col·lecció de llibres d’autors i autories del Sud global i del Nord, una col·lecció bastant diversa. Especialment, àlbums il·lustrats, però també poesia i novel·la”, comenta.
L’objectiu és clar: descobrir la pluralitat de la literatura. Entre el febrer i el juny, les biblioteques acullen racons temàtics i propostes de mediació intercultural. “Fem un taller per a la infància i després suggerim algunes activitats que les mateixes biblioteques poden fer amb diferents col·lectius d’usuaris”, afegeix.
Teatre, lectura i la “biblioteca humana”
El projecte explora formats innovadors per tocar la fibra de la ciutadania. La Laura destaca el “Teatre Social: Experimentem la convivència”, una proposta de reflexió col·lectiva a partir de jocs teatrals que utilitzen el cos i l’acció dramàtica per analitzar l’entorn social.
D’altra banda, el Club de Lectura s’ha consolidat com una eina de desconstrucció. “La idea era introduir en el calendari de lectures dels clubs que ja existeixen un llibre d’una autora migrada o del Sud global per analitzar narratives descolonials i qüestionar aquesta mirada més eurocentrista. Donar espai a altres formes d’entendre i de viure el món”.
Però potser l’activitat més colpidora és la “Biblioteca Humana”. La Laura la defineix com una trobada on persones de diversos orígens comparteixen la seva història migratòria. “A aquestes persones els anomenem ‘llibres humans’ i es comparteixen davant d’un públic que és com un ‘públic lector’ que ve a escoltar-les i a dialogar amb elles sobre la seva experiència”.
“Dins la justícia social ubiquem les migracions, que cada vegada són un fenomen més present. Les persones migrades també són persones treballadores i les tenim molt a prop al sindicat”
– Laura Castillo (ISCOD-UGT)
Una cloenda artística i comunitària
L’edició d’enguany incorpora l“Olla Sonora”, una peça artística que combina tradició oral, arts culinàries i música. “És una peça teatral per generar vincles comunitaris, una reflexió crítica i un diàleg entre cultures”, explica la Laura. Aquesta proposta està a càrrec d’Andrea Cruz, una artista multidisciplinària d’origen xilè que treballa com a directora i dramaturga.
Castillo subratlla que tota la programació es fa “molt de la mà” dels professionals, com és el cas de l’actriu i docent Romina Pagnotta al teatre social o Susanna Turon en la mediació de lectura.
Un públic de 3 a 70 anys
La diversitat dels participants és un orgull per a l’organització. “Els usuaris són molt variats. A ‘Finestres al món’ hi ha des d’infants de 3 anys —hi ha biblioteques que han fet conta-contes— fins a gent gran que participa en tallers de memòria”, afirma la Laura.
Aquest caràcter intergeneracional i intercultural es va viure fa poc a Sineu i Capdepera: “L’altre dia vam tenir el teatre social a la biblioteca de Capdepera i hi havia joves, adults i gent una mica més gran. Realment abastem des dels tres anys fins als setanta. L’altre dia a Sineu hi havia un parell de dones de setanta anys”. Per a l’ISCOD, tots són “veïns i veïnes” amb trajectòries de vida plurals, siguin autòctons o persones d’altres orígens que viuen a Mallorca.
La biblioteca com a soci de confiança
Laura Juliana Castillo és la coordinadora de tot aquest engranatge, treballant en una dinàmica “molt horitzontal” amb les biblioteques. “Per a nosaltres les biblioteques són una sòcia fantàstica. Viuen un procés de transformació cap a una biblioteca més social, més comunitària i oberta”, reflexiona.
Destaca que la gent confia en la biblioteca: “Si la biblioteca fa una activitat, la gent hi confia, sap que té una qualitat, és un referent. I respecte a les persones nouvingudes, són una porta d’entrada, un lloc d’acollida i d’arrelament”.
Justícia social davant la criminalització
En un context en què sovint es criminalitza la migració, la Laura reivindica la coherència del sindicat amb els seus valors. “Dins la justícia social ubiquem les migracions, que cada vegada són un fenomen més present. Les persones migrades també són persones treballadores i les tenim molt a prop al sindicat”, recorda.
El projecte busca crear “espais segurs” de diàleg crític. La Laura admet que els agrada rebre comentaris de gent que no està d’acord amb tot. “És important tenir aquest esperit d’escolta oberta perquè també formen part de la societat. El projecte té un esperit conciliador”.
Relata amb emoció com l’activitat pot canviar percepcions: “És impressionant com, sense necessitat de fer pressió ni res, la gent diu: ‘Ostres, jo he detectat en mi moltes postures condescendents o una mica racistes que no les feia des d’un lloc de mala intenció, però llegint aquest llibre veia que realment són posicionaments d’una jerarquia superior'”.
Recorda el cas d’una dona a Sa Pobla que, després d’una “Biblioteca Humana”, va confessar: “He après el que no sabia de moltes d’aquestes cultures, més que amb molts de llibres”. Per a la Laura, aquest és el vertader èxit: “Això és el que volem: contribuir a una convivència solidària, pacífica i plural a les Illes Balears”.
