L’escriptora Laura Vivar (Guadalajara, 1986) ha publicat la seva primera novel·la, Tocan a muerto, una obra que recupera la història de les dones durant la postguerra i el franquisme a Espanya. El llibre, editat pel segell Blatt & Ríos, posa el focus en les conseqüències del conflicte bèl·lic per a la població femenina, marcada pel dol rigorós, l’escassetat i l’opressió estructural d’una època que va definir les bases de l’estat modern.
Una cartografia de la supervivència femenina
L’obra de Laura Vivar s’articula com un relat sobre les veus silenciades que van habitar els pobles d’Espanya després de la Guerra Civil. A través d’una prosa que la crítica defineix com a precisa i plena de troballes verbals, Tocan a muerto descriu un escenari de violència i control social on el so de les campanes anunciant la mort era una constant quotidiana. La narració s’allunya del llenguatge institucional per centrar-se en la intimitat de les històries escoltades i la delicadesa dels modes de comptar una realitat sovint ignorada per la historiografia oficial.
El text s’endinsa en la vida cultural, política i econòmica d’uns anys on la supervivència passava per jornades de treball esgotadores al camp i la falta de recursos bàsics. L’autora reflecteix com el dol esdevenia una identitat permanent per a moltes dones, simbolitzat en el vestit negre rigorós que moltes no es van treure mai més després de la pèrdua de familiars.
Del silenci del poble a la memòria escrita
A Tocan a muerto, la memòria es construeix a partir d’objectes quotidians com fotografies antigues i cartes. El relat de Laura Vivar evoca escenes de la vida diària, des de les dones que feien la permanent a la corrala de casa durant els anys seixanta fins a la pressió social de les processons religioses, on l’assistència era obligatòria per evitar l’assenyalament en una comunitat sota vigilància constant.
L’autora, llicenciada en Filologia Clàssica i professora, dedica l’obra «a totes les dones que no van saber escriure el seu nom». Amb aquesta premissa, la novel·la també ressegueix el rastre de la diàspora que va portar moltes d’aquestes històries fins a Llatinoamèrica, integrant-les en una tradició compartida que interpela el lector a través de la riquesa de la llengua i el pes del passat familiar.
